A la taula rodona del dimecres es van tractar algunes noves iniciatives pastorals amb la joventut. La primera a intervenir va ser la responsable dels grups Alpha, Teresa Valero, que va explicar que les trobades pretenen que després d’un primer contacte i una descoberta de l’amor de Déu els joves s’incorporin a la seva comunitat parroquial. Un altre d’aquests nous mètodes és Life Teen, un projecte per a adolescents que durant sis anys estan acompanyats per una comunitat amb gent de la seva edat, un lloc on compartir la fe a part de la missa del diumenge, com va dir el vicari de Santa Agnès, Mn. Albert Sols.
Per la seva banda, el rector de la parròquia de Betlem, Mn. Joan Costa, va parlar dels recessos d’Emaús, on s’experimenta com «allò bonic i emocionant entra pels ulls i mou els cors de la gent a tirar cap amunt«. Més d’un miler de persones han passat per aquesta activitat, on després de tres mesos de preparació, en un espai de pregària i adoració els testimonis ajuden a obrir el cor i sentir-se estimat, en un ambient de confiança.
«Déu fa el que vol, com vol, amb qui vol i on li dona la gana», va exposar el delegat diocesà de joventut de Barcelona, Mn. Bruno Bérchez, que va exposar el seu testimoni de conversió. Va afegir que malgrat algunes veus pessimistes, en aquest moment «hi ha molta gent que fa moltes coses, i molt bones a Barcelona«, que ell ha conegut de primera mà. El moderador va ser Ignasi Miranda, de Ràdio Estel, que va cloure amb la frase del Papa Francesc on demanava obrir les portes per sortir a fora a buscar els qui estan lluny.
El professor universitari Juan Luis Lorda, va exposar que «l’acompanyament espiritual no és una teoria sinó un art, quelcom artesanal». En aquest sentit, va apuntar que «la gent necessita recolzament» i aquesta ajuda s’agraeix molt. El qui acompanya ho ha de fer de manera «desinteressada» perquè «cal seguir al Senyor, no que et segueixin a tu«.
L’arquebisbe d’Urgell Joan Enric Vives va tractar l’acompanyament als joves. Va destacar que per animar-los cal «comprendre, educar i testimoniar». També va remarcar que la formació ha de ser permanent i personalitzada, s’ha d’adaptar a les etapes de cadascú.
