Jornada sobre l’acompanyament en el final de vida i donació d’òrgans

El Secretariat de Salut ofereix una jornada als preveres i agents del sector mèdic per millorar el coneixement i l'atenció

27 Gen, 2023
Església de Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll

El Secretariat de Pastoral de la Salut ha organitzat aquesta darrera setmana de gener la Jornada de Formació «Acompanyament en final de vida i donació d’òrgans». La trobada, destinada als preveres i agents pastorals que fan el Servei d’Atenció Espiritual i Religiosa, va comptar amb l’assistència del bisbe Auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova. També van assistir la directora del  Secretariat a Barcelona, Carmen Benito, així com, el responsable del Secretariat Interdiocesà Mn. Joan Manel Bajo. 

Donar a conèixer el procediment 

Tal com explica la directora del Secretariat, la finalitat era donar a conèixer els procediments mèdics que es duen a terme en el final de la vida, i el procés de donació d’òrgans». És a dir, com els professionals des de la seva perspectiva tècnica i humana desenvolupen el procés amb tota precisió científica, professional i humana. D’altra banda, també es va aprofundir en la perspectiva espiritual i religiosa com aquest servei d’acompanyament ha de ser «d’apropament i de pilar de suport de la persona en aquesta situació de vulnerabilitat extrema».

Exposició i reflexió

Després de l’exposició de Mn. Joan Manel Bajo sobre “Reflexió de donació d’òrgans des de la teologia i la pastoral”, va tenir lloc una exposició de “Donació d’òrgans i teixits com una necessitat i una realitat”, a càrrec de Dr. Jaume Tort, Director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). Tort va mostrar l’organització complexa d’institucions mèdica, jurídiques i polítiques al servei de la SALUT que fan possible augmentar la qualitat de vida dels ciutadans.

En la ponència «Medicina avui: una realitat canviant», a càrrec de la Dra. Ma. Teresa Jurado, Medicina intensiva, Coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa es va donar a conèixer aquests conceptes mèdics i ètics necessaris per dur a terme els procediments de donació d’òrgans després de la mort. 

Seguidament, després d’una taula d'»Experiències d’acompanyament» es va tancar la Jornada amb la ponència sobre “Donació d’òrgans. Visió des de la Pontifícia Acadèmia de la Vida”, per la Dra. Margarita Bofarull, Presidenta de l’Institut Borja de Bioètica i Membre de la Pontifícia Acadèmia de la Vida.

Jornada de comunió i sinodal

La trobada va comptar amb els préveres i agents Pastorals i d’altra banda amb també una significativa presència de membres representants tant de la Conselleria de Salut, d’Afers religiosos i persones implicades dels Hospitals. Entre aquests,  coordinadors de Trasplantaments, atenció al ciutadà i altres persones interessades a títol personal. 

La Jornada va cloure en un «ambient càlid i transparent, amb el desig de col·laboració mútua i cercant aquesta complementarietat tan necessària per cobrir les necessitats de la persona d’una manera integral i amb el “far” dirigit a respectar la dignitat de la persona com a objectiu de màxima excel·lència científica humana i religiosa», explica Carmen Benito.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)