La Jornada de Bioètica 2025, centrada en el paper de la família al final de la vida

El director de la Pastoral Familiar de Barcelona, Emili Puñet, va iniciar, presentant la iniciativa del Vaticà, cristal·litzada en la nostra diòcesi en aquesta Jornada, celebrada aquest dissabte dia 15 de novembre, la 1ª Jornada de Bioètica, a la Universitat Internacional de Catalunya i fruit de la col·laboració de la Pastoral Familiar de la diòcesi de Barcelona amb totes les Universitats catòliques o d’inspiració cristiana de la mateixa diòcesi.

Una trobada que ha reunit experts dels àmbits mèdic, acadèmic i pastoral de les cinc universitats partícips del programa, UIC, URL, UAO, IESE i Ateneu Sant Pacià, i d’altres institucions, per reflexionar sobre l’acompanyament al final de la vida, el valor de l’envelliment i el sentit del dol.

El Dr. Marc Grau, director de l’Institut d’Estudis Superiors de la Família de la UIC, va iniciar recordar la necessitat de «tornar-nos a enamorar del món i de la vida» i celebrant el creixement del Family Global Compact, impuls del papa Francesc, des del Dicasteri de Laics, Família i Vida del Vaticà.

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías, va destacar la importància de la gent gran en la vida de l’Església, ressaltant que els ancians «són portadors de l’Evangeli de la vida» i tenen un paper essencial en la transmissió de saviesa i esperança.

La Dra. Gabriella Gambino, del Dicasteri per als Laics, la Família i la Vida, i principal impulsora de la Family Global Compact a nivell mundial,  va analitzar el canvi cultural que ha reduït la vida a una qüestió de mera autonomia, reivindicant la família com espai de cura i relació durant la malaltia i la fragilitat.

La Dra. Montserrat Esquerda, degana de Blanquerna-URL, va aprofundir en el dol, recordant que «és el preu de l’amor» i que la societat actual ha perdut els rituals i les eines necessàries per afrontar-lo adequadament.

Taules rodones

Les taules rodones van abordar el valor d’una vida llarga, el paper de les residències com a llars plenes de dignitat, la importància de l’esperança en l’envelliment i les implicacions del testament vital.

La segona taula va remarcar el paper de les cures pal·liatives integrals, que busquen aportar «vida als dies», així com la distinció entre sedació pal·liativa i eutanàsia, subratllant sempre el respecte incondicional per la dignitat de la persona.

La jornada va concloure amb una crida a acompanyar la fragilitat com un autèntic privilegi, recordant que tota vida humana és un bé i mereix ser cuidada fins al seu darrer instant.

L’esperança mai no defrauda. Tampoc al final de la vida.