Joan Josep Moré: «El carisma de les visitadores segueix la línia del Pla Pastoral «Sortim!»»

«El primer deure d’una visitadora és portar alegria a casa». Aquest va ser un dels objectius que va portar l’Obra de la Visitació a engegar l’assistència domiciliària als ancians. Un objectiu que la Comunitat de Sant’Egidio també ha fet seu i que s’ha recordat durant  l’acte d’homenatge pels 50 anys de l’inici del «Servei d’Assistència a Domicili» (SAD).  Amb el nom «Origen i perspectives del servei d’assistència a domicili a Barcelona», la comunitat de Sant’Egidio  va convocar aquest acte a l’Església de Sants Just i Pastor recordant la iniciativa que l’any 1971 va començar a mans de les religioses de l’Obra de la Visitació. Al cap dels anys, aquesta tasca va passar a mans de les institucions i dels serveis públics d’assistència domiciliària. 

L’Església de Sants Just i Pastor estava plena de gom a gom, mantenint les limitacions d’aforament permeses. Entre els assistents, destacaven tres germanes, la Dolors, l’Antònia i la Lolita, religioses de la visitació que van ser rebudes amb un ram de flors com agraïment al seu servei i el de la Congregació, a la societat al llarg dels anys. 

Una resposta humana als ancians

A l’inici de l’acte el responsable de Sant’Egidio a Barcelona, Jaume Castro va exaltar la vida de l’Obra de la Visitació, «un projecte de vida consagrada que neix per respondre a les necessitats dels malalts, sobretot ancians i infants pobres». «Dones emprenedores en una societat i una Església que concedia poc espai a les dones», va dir. En aquesta línia, Castro va destacar com, «amb una atenta lectura dels signes dels temps, van veure la problemàtica de molts ancians que per les seves condicions de vida romanien a casa sols i abandonats». Una percepció que va donar peu a desenvolupar un ajut a domicili que incloïa «les vetlles, ajuda domèstica, cures d’infermeria i visites». 

Jaume Castro va subratllar aquesta «resposta humana i senzilla» que vetlla per «la voluntat dels ancians de quedar-se casa «amb amistat i amor com els agradava dir a les religioses». «Van fer més humana la nostra ciutat, van obrir la porta per desenvolupar el SAD». Jaume Castro va assegurar que, després de 50, continua sent imprescindible. «Les administracions han contribuït molt en residències i poc en asistència domiciliaria. Calen molts més ajuts. La pandèmia ha posat de manifest la situació que pateixen els ancians i cal vetllar per la seva voluntat a quedar-se a casa». La Comunitat de Sant’Egidio que actualment compta amb un servei de visitació d’ancians, va denunciar que actualment el servei que ofereix l’administració només cobreix el 65% de la població que hi té dret.

Una actitud en la línia del Pla Pastoral

El responsable de la delegació diocesana de Vida Consagrada, el salesià Joan Josep Moré va subratllar com aquest carisma de les visitadores és un reflex d’allò que persegueix el Pla Pastoral Diocesà Sortim! Va destacar com «és precisament aquesta actitud d’Església en Sortida allò que es vol promoure». Va insistir que en un  moment tocat per la pandèmia «continuar conscienciant que cal tenir cura de tothom, però especialment dels més pobres i necessitats». «Penso que tot el que s’està fent en la actualitat és gràcies a iniciatives com la vostra, que deixant de costat escrúpols i escarafalls, vau i heu estat sempre al costat d’aquells que ho necessitaven». Al final de les seves paraules, el salesià es va dirigir directament a l’Antonia, la Consol i la Lolita agraint aquesta «fe en Déu i proïsme que han donat en el seu servei en sortida» 

https://www.youtube.com/watch?v=CToUNZDVuJU

Institucionalitzant les vetlladores

Durant l’acte es va dedicar una part a aprofundir en el recorregut del servei d’atenció domiciliària a Barcelona. D’entrada, va intervenir la responsable del servei de Sant’Egidio dedicat a l’atenció als ancians a la Barceloneta del programa ‘Visca els Ancians’, Marta Poch. Va explicar com va començar la iniciativa de l’Obra de la Visitació d’anar a les cases dels ancians amb l’empenta de Dolors Aragó i Mercè Bastardes. Com a partir d’una anàlisi de la situació dels ancians sols a casa i d’estudiar qüestions àmbit sanitari i jurídic es va desenvolupar un ajut a domicili.

«Les religioses van justificar el servei perquè l’ancià pugui conservar la independència a la llar i les famílies puguin compaginar la feina», explicava Poch. Aquesta iniciativa comptava amb: vetlles diürnes i nocturnes, ajuda domèstica i servei sanitari. Aquest darrer, segons va explicar Poch, «va suposar la novetat». Després, van crear un curs amb 150 vetlladors/es d’ancians amb l’ajut de Càritas Diocesana, moment quan Mercè Bastardes, va mencionar que «la vellesa és un problema tan important que no es pot silenciar ni podem continuar ignorant-lo… El primer deure d’una visitadora és portar alegria a la casa on va. Pensem que és un amic a qui hem d’ajudar», va citar Poch.

Poch va explicar com després d’aquest inici van començar a aparèixer nous serveis relacionats i com les religioses van treballar per conscienciar l’administració. Una tasca que portaria a un Servei d’Atenció més professionalitzat com el primer Hospital a Domicili, creat per l’Ajuntament de Barcelona. Tot i així, el servei a domicili al cap d’uns anys va quedar més relegat per la construcció de residències d’avis i la secularització va afectar també l’Obra de la Visitació. Poch va concloure recordant que «el servei que van idear encara continua sent essencial».

Qüestionar les residències davant l’autonomia

Enllaçant amb la intervenció de Marta Poch,  Montserrat Vilaseca membre de Sant’Egidio també en l’acompanyament de gent gran, va prendre la paraula. Va exposar com cal lluitar perquè els ancians puguin mantenir la seva autonomia a casa sempre que les condicions ho permetin i han estat víctimes de «la cultura del «descart»». En aquest sentit va convidar a qüestionar-se el perquè es posa les residències com a solució a la situació.

Vilaseca va argumentar que l’atenció a les residències dedica poc temps als ancians per part dels professionals. Per això, va insistir en «canviar el model demana creure». Una reconversió del sistema residencial al domiciliari és difícil, però no impossible». Finalment, va subratllar el propòsit del Programa ‘Visca els Ancians’ de Sant’Egidio que en contra del servei residencial ajuda a l’ancià a tenir els recursos i l’acompanyament necessari per poder quedar-se a casa amb autonomia i trencant amb la solitud.

Fomentar la cooperació

La directora dels Serveis d’Intervenció Social de l’Ajuntament de Barcelona, Núria Menta va presentar les diferents iniciatives fetes, i les del futur respecte de l’assistència domiciliària a Barcelona. Va mencionar diferents accions que es duen a terme quant a l’atenció domiciliària i per procurar l’autonomia de la gent gran a casa. Entre aquests va esmentar el programa de les «Superilles» que posa en marxa un equip de visitadors centrats en visitar ancians que viuen en un mateix barri. També l’acollida d’estudiants a cases on hi ha ancians, o l’ús de la tecnologia com a prevenció de possibles riscos. Va exposar com ara «el futur planteja un model de proximitat i foment de la cooperació de la societat». «Barcelona té una gran ciutadania que ha sortit durant la Covid. Cal recollir això que ens ha ensenyat i treballar perquè així continuï», va dir. 

Dones religioses, precursores de l’assistència

Al final de l’acte, l’historiador i professor de l’Ateneu Sant Pacià Mn. Ramon Corts, va presentar els antecedents del carisma de l’Obra de la Visitació explicant com va esdevenir l’atenció als ancians per part de les comunitats religioses a Barcelona, entre el segle XIX i XX.

Va presentar tota una trajectòria cronològica al llarg del temps. Un recorregut, en el qual diverses congregacions van iniciar-se en la dedicació als malalts i la gent gran. Entre aquestes, les Paules, les religioses de Sant Josep, les Darderes, entre d’altres. Un servei on tot i que també hi van destacar algunes congregacions masculines, va ser protagonitzat majoritàriament per les dones. «El paper de la dona religiosa a Catalunya en el sector asistencial va ser d’extraordinària presència fent allò que l’estat no va poder fer». «Religioses devotes i vetlladores, que van veure en el malalt i necessitat a Jesucrist». Així, van ser les precursores d’aquest servei que avui dia s’ofereix des de les administracions públiques. 

Josep Mª Forcada, el consiliari de l’Obra de la Visitació també va intervenir destacant la trajectòria encisadora i la religiositat tan viva que viuen. Finament, el rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Mn. Armand Puig, va tancar l’acte d’Homenatge destacant aquest «projecte necessari que va iniciar l’Obra de la Visitació perquè se centra en allò que necessita la gent i alhora conflueix en el concepte de casa, on s’hi fan els vincles i es crea l’amistat».