«Jesús mai ens abandona»: fe i servei al Cottolengo del pare Alegre

Les sales són àmplies i lluminoses, amb grans finestrals, que permeten gaudir d’unes vistes espectaculars de la ciutat de Barcelona, el mar, la torre de Jesús de la Sagrada Família que es va alçant, els jardins del Parc Güell. La germana Virginia Sarabia, superiora de la comunitat de les Germanes Servidores de Jesús del Cottolengo del pare Alegre de Barcelona, m’acompanya per les habitacions, els menjadors, on ja estan preparats els berenars pels 150 nens, joves i adults amb tot tipus de discapacitats físiques i psíquiques en situació de pobresa, que viuen en aquesta llar com una grandíssima família, amb les 15 germanes que estan al seu costat i un gran nombre de voluntaris, que cada dia van per ajudar en la cuina, per servir i donar menjars, per classificar roba, i per fer companyia als malalts.

«El nostre carisma és seguir el Crist com ens diuen els Evangelis, el reconeixem en el germà malalt més pobre i necessitat, confiem totalment en Déu, que mai ens falla i vivim només de la Providència», explica sor Virginia. Les germanes, que també tenen diverses cases per Espanya i a Amèrica Llatina, no tenen cap conveni de col·laboració econòmica, no fan cap campanya ni demanen mai res, només viuen de les donacions que els arriben, que permeten que puguin contractar personal, de cuina, de neteja, fisioterapeutes, etc., i tirar endavant amb totes les despeses. «Ens arriben moltes aportacions, alguna tan bonica, com el que ha recollit un nen per la seva primera comunió i ha dit que ho volia donar pel Cottolengo», recorda amb un somriure la religiosa. L’Eucaristia és el centre de la seva espiritualitat, on consagren el treball i el dolor que ofereixen diàriament a Déu.

El P. Jacinto Alegre, de Terrassa, un jesuïta, que estimava molt els marginats, els descartats, de la societat de principis del segle XX, va voler repetir a Barcelona el que ja havia creat sant Josep B. Cottolengo a Itàlia. El P. Alegre va morir el 1930 sense haver pogut fundar l’obra, però el P. Juan Guim SJ va ser-ne el cofundador i el Cottolengo començà a atendre malalts pobres el 1932, cuidats per la nova congregació de Germanes Servidores de Jesús. Van obrir diverses cases a Barcelona fins que la donació d’uns terrenys a la carretera del Carmel va permetre que als anys 40 es comencés la construcció de la casa actual, que permet l’acollida de 150 malalts amb discapacitats greus i sense cap recurs. «Cada vegada tenim acollits més immigrants xinesos, africans, sud-americans, que han vingut per aconseguir un futur millor i han patit un ictus o un accident i no tenen ningú que se’n faci càrrec. Som una gran família, fa pocs dies ens va deixar l’Anita, amb paràlisi cerebral, que va venir amb dos anyets i va morir amb 82 anys», segueix explicant la germana Virginia, mentre m’ensenya la bonica església que tenen i on cada dia fan missa.

Gràcies a la Providència, mai els falten voluntaris, que són indispensables a la cuina i als menjadors, jugant amb els nens, fent tot tipus de tasques domèstiques i d’acompanyament. No es demana cap requisit per ser voluntari ni cap compromís, però la majoria de persones que ho coneixen repeteixen: famílies senceres, joves a partir de 14 anys, adults i jubilats. «Hi ha gent molt bona que ens ajuda i aquí, quan coneixen els malalts, al principi els pot impactar veure el seu estat, però s’adonen de la pau i l’amor que reben d’ells i surten feliços i amb ganes de venir un altre dia». Després d’escoltar la mare Virginia i veure el carinyo amb què tracten aquests malalts, germanes i voluntaris, realment t’adones de la presència de Déu al Cottolengo, en tots i cadascun d’ells.