Balanç d’un any d’activitat pastoral i evangèlica

En la proximitat de la Jornada de Germanor, l'Església ret comptes de la seva activitat.

30 Oct, 2021
Església de Barcelona

L’activitat pastoral i evangèlica de la nostra arxidiòcesi és possible gràcies a la tasca de prop de 800 sacerdots i religiosos, 1.206  religioses i prop de 15.000 voluntaris i catequistes. Tots ells treballen amb un objectiu i interès comú, ajudar a tothom que ho necessiti.

Les 215 parròquies i 149 centres de culte, juntament amb la catedral, han acompanyat i atès tant els residents com els visitants de l’arxidiòcesi de Barcelona. Aquest any s’han administrat més de 7.200 sagraments i celebrat 259.000 misses.

Pel que fa a l’activitat educativa de les escoles parroquials, religioses, facultats eclesiàstiques, universitats i instituts superiors, prop de 140.000 alumnes es van matricular l’any 2020.

L’activitat assistencial s’ha dut a terme, entre d’altres, mitjançant 170 centres de Càritas parroquials i arxiprestals i Càritas diocesana. Amb l’ajuda dels nostres col·laboradors i voluntaris s’han atès nombroses persones en risc d’exclusió social i marginació i s’ha orientat, aconsellat i format en la cerca de feina i oportunitats laborals més de 6.500 persones. Així mateix, més de 236.000 malalts han estat atesos pels nostres preveres, religiosos i religioses, que han comptat amb la col·laboració de 126 voluntaris del Secretariat Diocesà de Pastoral de la Salut.

Com es fa cada any en les jornades de Germanor, l’Arquebisbat de Barcelona publica en el Full Dominical del primer diumenge de novembre els comptes del darrer any fiscal auditat, donant també compliment al que es disposa en la Llei 19/2013 de 9 de desembre (Llei de Transparència).

Finalment, amb motiu de la Jornada de Germanor, l’Arquebisbat de Barcelona ha editat la seva Memòria anual d’activitats.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)