Homilia del Sant Pare en la Missa exequial pel papa emèrit Benet XVI

Llegiu l'homilia del papa Francesc en la Missa exequial pel papa emèrit Benet XVI que ha tingut lloc avui dijous, a la plaça de Sant Pere

05 Gen, 2023
Església de Barcelona

«Pare, a les teves mans confio el meu esperit» (Lc 23,46). Són les darreres paraules que el Senyor va pronunciar a la creu; el seu darrer sospir —podríem dir— capaç de confirmar el que va segellar tota la seva vida: un continu entregar-se a les mans del seu Pare. Mans de perdó i de compassió, de curació i de misericòrdia, mans d’unció i benedicció que el van impulsar a lliurar-se també a les mans dels seus germans. El Senyor, obert a les històries que trobava en el camí, es va deixar cisellar per la voluntat de Déu, carregant sobre les espatlles totes les conseqüències i dificultats de l’Evangeli, fins a veure les seves mans llaurades per amor: «Porta el dit aquí i mira’m les mans» (Jn 20,27), li va dir a Tomàs, i ho diu a cadascun de nosaltres: “aquí són les meves mans”. Mans nafrades que surten a la trobada i no paren d’oferir-se perquè coneguem l’amor que Déu ens té i creem en ell (cf. 1 Jn 4,16).

«Pare, a les teves mans confio el meu esperit» és la invitació i el programa de vida que inspira i vol modelar com un terrisser (cf. Is 29,16) el cor del pastor, fins que hi bateguin els mateixos sentiments de Jesús (cf. Flp 2, 5). Lliurament agraït de servei al Senyor i al seu Poble, que neix per haver acollit un do totalment gratuït: “Tu em pertanys… tu els pertanys”, xiuxiueja el Senyor; “tu ets sota la protecció de les meves mans, sota la protecció del meu cor. Roman al buit de les meves mans i dóna’m les teves”. És la condescendència de Déu i la seva proximitat, capaç de posar-se a les mans fràgils dels seus deixebles per alimentar el seu poble i dir amb Ell: preneu i mengeu, preneu i beveu, això és el meu cos, cos que s’entrega per vosaltres (cf. Lc 22,19). La synkatabasis total de Déu.

Lliurament orant que es forja i es purifica silenciosament entre les cruïlles i contradiccions que el pastor ha d’afrontar (cf. 1 P 1,6-7) i la confiada invitació a pasturar el ramat (cf. Jn 21,17). Com el Mestre, porta sobre les espatlles el cansament de la intercessió i el desgast de la unció pel seu poble, especialment allà on la bondat està en lluita i els seus germans veuen perillar la seva dignitat (cf. Hb 5,7-9). Trobada d’intercessió on el Senyor va gestant aquesta mansuetud capaç de comprendre, rebre, esperar i apostar més enllà de les incomprensions que això pot generar. Fecunditat invisible i inaferrable, que neix de saber a quines mans s’ha posat la confiança (cf. 2 Tm 1,12). Confiança orant i adoradora, capaç d’interpretar les accions del pastor i ajustar el seu cor i les seves decisions als temps de Déu (cf. Jn 21,18): «Pasturar vol dir estimar, i estimar vol dir també estar disposats a patir. Estimar significa donar el veritable bé a les ovelles, l’aliment de la veritat de Déu, de la paraula de Déu; l’aliment de la presència».

I també entrega sostinguda per la consolació de l’Esperit, que ho espera sempre en la missió: en la recerca apassionada per comunicar la bellesa i l’alegria de l’Evangeli (cf. Exhort. ap. Gaudete et exsultate, 57), en el testimoni fecund d’aquells que, com Maria, romanen de moltes maneres al peu de la creu, en aquesta dolorosa però forta pau que no agredeix ni avassalla; i a la tossuda però pacient esperança que el Senyor complirà la seva promesa, com ho havia promès als nostres pares i a la seva descendència per sempre (cf. Lc 1,54-55).

També nosaltres, aferrats a les darreres paraules del Senyor i al testimoni que va marcar la seva vida, volem, com a comunitat eclesial, seguir les seves empremtes i confiar el nostre germà a les mans del Pare: que aquestes mans de misericòrdia trobin el seu llum encès amb l’oli de l’Evangeli, que ell va escampar i testimoniar durant la seva vida (cf. Mt 25,6-7).

Sant Gregori Magne, en finalitzar la Regla pastoral, convidava i exhortava un amic a oferir-li aquesta companyia espiritual: «Enmig de les tempestes de la meva vida, m’encoratja la confiança que tu em mantindràs a la superfície de les teves oracions, i que, si el pes de les meves faltes m’humilia, tu em prestaràs l’auxili dels teus mèrits per aixecar-me». És la consciència del Pastor que no pot portar només allò que, en realitat, mai no podria suportar sol i, per això, és capaç d’abandonar-se a la pregària i a la cura del poble que li va ser confiat. És el poble fidel de Déu que, reunit, acompanya i confia la vida de qui fou el seu pastor. Com les dones de l’Evangeli al sepulcre, som aquí amb el perfum de la gratitud i l’ungüent de l’esperança per demostrar-li, un cop més, aquest amor que no es perd; volem fer-ho amb la mateixa unció, saviesa, delicadesa i entrega que ell va saber escampar al llarg dels anys. Volem dir junts: “Pare, a les teves mans confiem el vostre esperit”.

Benet, fidel amic de l’Espòs, que el teu goig sigui perfecte en sentir definitivament, i per sempre, la seva veu.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... See MoreSee Less
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... See MoreSee Less
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, per què plores? Qui busques?

(Jn 20,1.11-18)