Històries de superació gràcies a Jesús

L’esperança és aquell terme que tots coneixem, allò del que tots parlem sovint, però mai ens hem aturat a entendre el seu significat. Tots sabem el que significa que ho perdem. Quan algú experimenta la pèrdua més absoluta d’esperança és quan s’adona de l’important que és per a les nostres vides i quan més necessita l’ajuda de més amunt.

Per què esperança?

“En un món en el qual sembla que sobra tot i on les possibilitats semblen més elevades que mai, es produeix la manca més absoluta d’esperança” explica Daniel Arasa organitzador de la xerrada ‘Joves i Famílies: un crit per l’esperança’.

Per altra banda, Antoni Coma, l’home que va pensar en l’esperança per aquest cicle de xerrades explica que: “Sense esperança no hi ha cap futur per ningú. L’esperança és una virtut bàsica i en aquests moments d’esperança n’hi ha poca a la societat. Cal reforçar l’aspecte de l’esperança”.

Tres testimonis, tres històries de superació

“El 2011 vaig patir una depressió. Em faltava tanta esperança que vaig decidir suïcidar-me, és en aquest punt on em vaig trobar amb el Senyor i em va salvar” explica la jove científica Dolores Bueno.

Emma Bellver és un altre cas clar de retrobament amb Déu i amb l’esperança. Ella és metge i té sis fills. És una persona que ha conviscut amb el sofriment de primera mà s’ha adonat que “per tenir esperança i solucionar molts dels temes que es preocupen en la nostra vida el que hem de fer és mirar a Jesús”. Per Bellver tenim poques capacitats i hem de saber fins on arribem: “imperfectes som tots, tot i que a vegades anem de perfectes i ens estavellem,  però si mires cap a dalt, al final la teva capacitat arriba a Jesús i ell ho pot tot. Llavors canvia la vida, torna l’esperança”.

L’últim ponent, un biòleg molecular que ha ajudat moltes famílies sense esperança, en Raül Eguía, ho té clar “L’esperança té un nom i es diu Jesús”.  Per Eguía Ell és l’únic capaç de satisfer el desig del cor humà. Per finalitzar ha convidat a tots aquells joves ferits, sense esperança o que no veuen solució als seus problemes, a què “s’apropin al Senyor i li demanin ajuda, perquè Ell no falla mai”.

Parlem més d’esperança

Aquesta no és l’única sessió que es farà, sinó que els presidents de la Federació de Cristians de Catalunya, la Fundació Casa de Misericòrdia i Plataforma per la Família Catalunya-ONU, pretenen seguir parlant de l’esperança en altres sessions futures amb altres protagonistes.