L’Arquebisbat de Barcelona recomana un seguit de llibres per regalar aquestes festes
Arriba un Nadal completament diferent al que tots coneixem. Un Nadal a casa, amb la família més propera i amb dinars telemàtics. Un Nadal per estar a casa, per gaudir de la tranquil·litat, per fer manta, sofà i pel·lícules, sèries o llibres. Per això us recomanem un seguit de publicacions per regalar o regalar-se aquestes festes.
En un context on el món està patint els efectes de la Covid-19, el dissabte dia 3 d’octubre de 2020, el papa Francesc va firmar una nova encíclica: Fratelli tutti, al Sacro Convent d’Assís, davant del sepulcre del Poverello. Aquesta nova encíclica, la tercera després de Lumen fidei i Laudato si, està centrada en la fraternitat i inspirada en les paraules de Sant Francesc d’Assís, “Fratelli tutti”, és a dir, “Germans tots”.
El papa ens presenta el repte de reconstruir una “Europa unida” davant la necessitat de cuidar el món que ens envolta. Reflexiona sobre la pobresa, “els drets humans, no suficientment universals”, les guerres, la soledat, la inseguretat de les persones que se senten abandonades, el diàleg i l’amistat social. També exposa la necessitat de replantejar l’economia i la política, afavorint la protecció dels immigrants, la llibertat religiosa i la cura dels dèbils.
Un nounat apareix abandonat en l’últim seient del tramvia número catorze. És Nit de Nadal i el vehicle solca com cometa les vies cap a la perifèria d’una ciutat sense nom. Potser per caritat, per improvisació o per bogeria, algú ha decidit confiar al nen als braços del món. I el «món» que l’acompanya en aquest primer viatge de la seva vida és aquesta part de l’existència a la qual no se li sol parar esment, la mà d’obra de la pobresa: un venedor ambulant de paraigua, una jove prostituta africana, un noi negre sense papers o un mag immigrant que ha perdut la memòria. Un pessebre espontani que bé podria haver estat imaginat per Vittorio De Sica, i les «figures del qual» consideraran que l’aparició del nen és digna d’un veritable redemptor: no descarten la idea que aquell nen perfecte i perfumat de taronja no hagi arribat per casualitat a aquest lloc insòlit i en aquest dia assenyalat, que no sigui una possibilitat de salvació.
A la guisa d’un Dickens del segle XXI (i com ja fes de manera magistral en «Els nens del Borgo Vecchio»), Calaciura posa en primer pla les vides minúscules d’aquests anomenats, en paraules d’Eduardo Galeano, «els nadies», els fills de ningú, els amos de res, els menystinguts: unes vides òrfenes de tot i lliures del vici de la riquesa, però també posseïdores d’una resolució invencible. La seva escriptura ens situa en una atmosfera de meravella en la qual la cruesa i el lirisme donen lloc a una prosa repleta de troballes que mouen i commouen, que amanyaguen i atropellen al lector: un autor que comprèn i recrea com pocs les dificultats de punts per a estar en el món.
El papa Francesc ha provocat una enèrgica alenada d’aire fresc en l’Església. Malgrat moltes resistències, Francesc ha donat un fort impuls a una Església autènticament evangèlica: més missionera, més pobra, en diàleg amb tothom i compromesa socialment. Una de les seves principals preocupacions, connectada radicalment amb l’Evangeli, és la insuportable realitat de la pobresa i l’exclusió social a escala global. D’aquí que en les seves cartes i discursos ha volgut deixar pedagògicament clar que l’economia i les finances existeixen per servir les persones i no a l’inrevés. Que l’activitat econòmica i financera té com a finalitat la promoció del bé comú, en comptes de l’enriquiment d’uns pocs mitjançant l’exclusió de molts i la destrucció de la terra. Per això, Francesc, en continuïtat amb els seus predecessors i amb les innumerables aportacions de diverses institucions eclesials, pensadors i economistes cristians, reclama un canvi radical en l’economia mundial, tot proposant les actituds, els valors, els principis i algunes línies d’acció que poden ajudar a fer-lo possible. Amb aquest treball volem precisament presentar globalment i divulgar les aportacions i les propostes més importants del papa Francesc i del pensament social de l’Església sobre el sentit i finalitat de l’economia. Aquest llibre inaugura la nova col·lecció Oikos, publicada conjuntament per Editorial Claret i Justícia i Pau, que proposa una reflexió sobre l’economia actual i el seu impacte en la societat a partir del magisteri i la doctrina social de l’Església i el testimoniatge de persones rellevants però connectades amb la realitat quotidiana.
En una societat que reclama vivències, l’espiritualitat torna a recuperar el seu protagonisme. Aquest nou context obliga a repensar la pastoral. Ara bé, no es tracta d’un fenomen completament nou ni d’una simple moda passatgera. La trobada amb un Déu que s’atansa a la humanitat és el nucli de la fe cristiana. Un Déu inefable que, però, s’autocomunica. Un Déu que, alhora, calla i es revela, s’oculta i es mostra; es manifesta en el secret, es fa present d’incògnit.
L’astorament davant l’ordre del món, la pregària viscuda des del fons del cor, les celebracions comunitàries, la travessa dels deserts existencials, la solidaritat del bon samarità o el diàleg fratern són moments que acullen aquesta trobada entre Déu i l’ésser humà. Una relació misteriosa, que palesa el contrast entre la infinitud divina i la limitació humana.
Tabor, la muntanya on Jesús es transfigura, on mostra la seva autèntica identitat, serveix de marc per analitzar el sentit de l’experiència espiritual, la seva necessitat i les seves exigències, la seva oportunitat i els seus riscos. La fe sense experiència es marceix. L’experiència sense reflexió i sense compromís es corromp. Tot un repte per a la pastoral en plena postmodernitat.
«El llibre que teniu entre mans explica els tres mesos de l’estat d’alarma, en què la intuïció de la comunitat de Santa Anna d’estar sempre al servei del proïsme va aconseguir estabilitzar moltes vides precàries en mig d’aquell túnel inacabable del coronavirus. Aquestes pàgines són un testimoni fidelíssim de les angoixes transformades en esperances, que és l’especialitat de la casa: abraçar els que no tenen ningú que els abraci. Una especialitat que s’encomana: el servei de les famílies que cuidaven famílies, encara que fos per telèfon, mereixeria un premi, un estudi o una institucionalització. O totes tres coses.»
Basat en els seus records d’infància i en la certesa que una societat s’explica millor si no es desvincula dels seus mites fundacionals, Eduardo Mendoza emprèn un viatge formidable per la terra de José i els seus germans, de Salomó, de la Torre de Babel i de Jonàs, i paga així el seu deute, o part d’ella, amb el noi que llavors va ser per a continuar sent l’escriptor que ara és.
Vivim sovint sota la creença d’una justícia immanent i ni tan sols en som conscients. Fruit d’aquesta creença, que té l’origen en unes relacions contractuals amb Déu, pensem: «Com que Job era bo, no podia passar-li res de terrible» o «Aquell home ja ha passat per una forta malaltia, no n’hi pot arribar una de pitjor». Són petites mitologies —contractes confessos o inconfessables, conscients o inconscients— que sostenen les nostres vides; són la defensa irracional de sistemes de regulació del mal que ara desenvolupem fora de tot catecisme. I, tanmateix, existeix el patiment del just: no hi ha cap sistema judicial suprem que garanteixi el bé pel bé i el mal pel mal. I la irreductible Amenaça de l’atzar plana damunt les nostres vides.
Lluny de mercadejar amb un Déu imaginari, ens cal pensar un Altre Déu que no sigui garant de la nostra seguretat sinó de la lluita pròpia de qualsevol existència. Pensar Déu no com a esperança escatològica, sinó com a brot de vida.
Hi ha un moment en què entenem que les preguntes ens acosten més al sentit, a l’apertura del sentit, que no pas les respostes. Que les respostes són útils, sí, que les necessitem per continuar vivint, però que la vida transforma les respostes en preguntes. I no preguntem necessàriament perquè ens haguem equivocat o perquè considerem insuficient l’experiència que fem. La pregunta és la grafia de l’escreix amb què la vida es manifesta.
José Tolentino Mendonça, un dels principals assagistes del Portugal contemporani, ens proposa un itinerari per algunes de les grans preguntes de l’existència amb l’equipatge d’una sòlida freqüentació dels clàssics: la literatura, la filosofia, els textos sagrats, el cinema, les arts plàstiques i la dansa són alguns dels referents amb què l’autor dialoga a l’hora d’oferir la seva proposta sapiencial.
La tendència del new work, o «nou treball» està actualment en boca de tots. L’expressió designa un moviment que no vol una separació entre vida i treball, sinó aconseguir una vida plena. També Bodo Janssen volia sentir-se «(més) viu» després d’una devastadora enquesta realitzada entre el personal de la seva important empresa, Upstalsboom. Per això es va anar a un monestir benedictí i allí va aprendre que el «nou treball» enfonsa les seves arrels en una tradició de 1.500 anys d’antiguitat: la Regla de sant Benito. Justament en el segle XXI, en el qual es busca responsabilitat, relacions humanes, comunitat, salut, desenvolupo intel·lectual i sensatesa, la Regla, més actual que mai, és una guia per al desenvolupament corporal, intel·lectual, espiritual i social d’un ésser humà que ofereix respostes a les preguntes importants. «Per a mi, èxit significa avui estimar la vida, i estimar-la sense condicions i amb independència del que succeeixi al meu voltant».
Pablo de Tars intercedeix davant Filemó per Onésimo, un esclau que s’havia escapolit. Ho sabem per la més breu de les epístoles paulinas. Però no tenim ni idea de si Filemó li va fer cas i va acollir a la seva casa a l’esclau fugit, o si en canvi va ignorar el consell de Pablo i va castigar a Onésimo, com manava la llei. Martí Colom recrea aquell episodi en una novel·la àgil i entretinguda ambientada en el segle I, quan el cristianisme feia els seus primers passos. I a partir de Arquipo, Apia i la resta dels seus protagonistes reflexiona sobre el fanatisme i com l’Evangeli de Jesús pot ser camí d’alliberament o, malinterpretat, excusa per a la intolerància.
Què puc fer jo? Una gran pregunta per a moltes respostes. Una pregunta que el pare Antoni Maria Claret i Clarà es va fer a si mateix i la va respondre servint al proïsme i sobretot a Déu en el dia a dia, en els seus viatges missioners. Una pregunta que tots podem fer-nos i respondre’ns, com ho va fer el pare Claret, de la mà de Déu i viure així una vida fascinant, digna de ser recordada.
També proposem un llibre pels més petits de la casa. En Gos Pudent no ha viscut mai un Nadal en família. Per ell no hi ha més celebració que la de la brossa acabada de llençar, ni més regals que les llaunes de conserves que pot repelar. Però un dia coneix la família Noel i pensa que les coses poden canviar… Quines aventures l’esperen en aquesta època tan freda de l’any? Acompanya en Gos Pudent en el seu primer Nadal de veritat!
L’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa ha tornat del seu 177è pelegrinatge després de cinc dies marcats per la coincidència amb la…
El Servei Diocesà per al Catecumenat de l'Arquebisbat de Barcelona ha iniciat el curs amb una crida a acollir i acompanyar els adults que demanen el baptisme. Actualment, joves i adults que…
«Una mena de Pentecosta». Així va descriure el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías, la celebració de la 112a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, que aquest diumenge 27 de…
