Gabriel Genescà: «Oriol Martorell deia: “M’he esforçat per ser un bon català i un bon cristià”»

Es pot visitar al Paranimf de la Universitat de Barcelona l’exposició “Oriol Martorell (1927-1996): 25 anys reivindicant l’estela del seu llegat”

10 Maig, 2022
Església de Barcelona

Durant el mes de maig es pot visitar al Paranimf de la Universitat de Barcelona l’exposició “Oriol Martorell (1927-1996): 25 anys reivindicant l’estela del seu llegat”, organitzada per la Coral Sant Jordi, i en la qual pretenen reivindicar la figura d’aquesta músic, que va esdevenir una persona prou important per a la cultura del país, “un cristià compromès amb la realitat que li va tocar viure”, com afirma Gabriel Genescà, curador de la mostra, cantaire i expresident de la Coral Sant Jordi.

Oriol Martorell va ser com va ser pel seu compromís de fe?

Va néixer en una família creient i, per tant, va rebre formació cristiana de petit a casa, però també d’adolescent amb Mn. Antoni Batlle, iniciador de l’escoltisme a Catalunya, venint de Suïssa, on havia estat en contacte amb el cristianisme europeu, que l’influiria molt en la seva manera d’entendre i de viure la fe. El contacte amb el món de l’escoltisme li va inculcar un cristianisme molt compromès amb el seu temps, i això explica que mai no amagués la seva condició de cristià, ans al contrari. Al recordatori de la seva mort va voler que hi constés la frase: “M’he esforçat per ser un bon català i un bon cristià”.

Quina va ser la seva aportació a la música religiosa?

Estava molt interessat que el poble cantés a missa i ho fes en català. Cada diumenge anava a dirigir els cants als Caputxins de Sarrià i va participar a les Trobades d’Animadors de Cant de Montserrat. I fins va aconseguir que l’abat Escarré li proposés a ell de dirigir els cants de les celebracions que s’esdevenien a la basílica en ocasió de les trobades. A més, l’any 1965 va tenir un paper actiu al II Congrés Litúrgic de Montserrat.

Per què cal reivindicar la seva figura?

Perquè va ser una persona molt empàtica, amb molta intel·ligència emocional. Promovia el treball en equip, a través del cant coral, per educar els infants i elevar la cultura del país. Cercava sempre la concòrdia i fer les coses ben fetes.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 8 de maig.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)