G. Casaldàliga: «El llegat del bisbe Pere en favor de la justícia, la llibertat i la pau és més viu que mai»

La família del bisbe Casaldàliga impulsa la Fundació Pere Casaldàliga presidida per la seva neboda Glòria, membre de l’Associació Araguaia

02 Març, 2021
Església de Barcelona

“El traspàs del bisbe Pere ens ha deixat un gran buit, i també la responsabilitat de donar continuïtat a les seves causes i de preservar el seu llegat”. Per tal de mantenir viva la seva memòria, aprofundir en el seu treball i les seves causes, i vetllar per un bon ús del record de la seva figura, la família del bisbe Pere ha impulsat la Fundació Pere Casaldàliga, que presideix la seva neboda Glòria, membre de l’Associació Araguaia.

Què destacaries del llegat del bisbe Pere?

Era un activista social, en la lluita per la llibertat, la justícia i la pau, eixos vertebradors de les causes concretes per les quals va lluitar. També era un gran poeta: algú el compara amb els grans poetes llatinoamericans i amb els poetes místics. I un gran comunicador: ens deixa molta prosa escrita en llibres, cartes, articles, entrevistes… I afegiria la seva vessant de profeta, una persona amb una gran espiritualitat. Un company seu va dir: “Amb en Pere hem conegut el Regne de Déu a la terra”.

Per què va ser una persona tan estimada?

El bisbe Pere era molt proper i tenia un gran sentit de l’humor i, sobretot, sabia escoltar! Quan parlaves amb ell et senties la persona més important per a ell en aquell moment. Això, juntament amb la seva gran coherència, feia que tothom l’estimés.

Per quines causes li hagués agradat al bisbe Pere que es continués treballant?

Entenem que el llegat del bisbe Pere és present, aquí i ara. Així, les causes en favor de la justícia, la llibertat i la pau, per les quals ell va lluitar, estan més vives que mai. La seva coherència i la radicalitat, juntament amb una gran esperança, és el que ha d’ajudar a continuar amb el seu treball. Potser la causa ecològica és la més urgent, entesa d’una manera integral, on de forma transversal es treballi per la causa del dret a la terra, la indígena, la de la dona… Per totes elles, el bisbe Pere va donar la vida.

 

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 7 de març.

 

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Només que tinguéssiu fe res no us seria impossible.

(Mt 17,14-20)