Finlàndia aposta per la classe de religió

La jornada “L’educació contra el discurs de l’odi per raó de creences”  va reunir, el passat 23 d’octubre, al Saló d’Actes del Col·legi Major Sant Ramon de Penyafort de la Universitat de Barcelona, una trobada on cristians i musulmans van discernir sobre la “Prevenció de la radicalització: religió a l’escola”.

Intervenció dels ponents

El President de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT), Mohamed El Ghaidouni es va mostrar molt preocupat per la inacció per part de l’administració pública catalana a l’hora de proporcionar un ensenyament confessional en la religió triada a l’escola. Com a contrapunt, va valorar positivament que per primer cop en molts anys, el Departament d’Educació els hagi facilitat la dada sobre el nombre d’alumnes que han demanat religió islàmica a Catalunya: 85.000.

Per altra banda, Guillem Correa,  Secretari General del Consell Evangèlic de Catalunya, va dir que “no era incompatible l’oferta d’una assignatura de Cultura Religiosa alternativa per a aquells alumnes que no cursin l’ensenyament confessional de la religió”. A més, va fer un breu repàs històric de la situació de les minories religioses a l’Estat espanyol i de les discriminacions de les que han estat objecte.

El Dr. Joan Costa i Bou, Delegat de Pastoral Social de l’Arquebisbat de Barcelona, va explicar el que creia que eren els principis innegociables per a garantir una veritable democràcia, segons la Doctrina Social de l’Església. Va assenyalar que el dret a la llibertat religiosa, en el que s’enmarca la classe de religió confessional, és el primer i més fonamental d’aquests drets.

El cas de Finlàndia

La taula va finalitzar amb la intervenció de la professora María Gutiérrez, que porta més de quinze anys impartint l’assignatura de religió catòlica a Finlàndia. Gutiérrez va explicar com en la darrera reforma educativa del 2016 en aquest país, s’ha apostat clarament per afavorir de la religió segons les conviccions dels pares, ja siguin evangèlics, catòlics o musulmans. Només que hi hagi tres alumnes a una població que ho demanin, encara que siguin de distintes escoles, els directors han d’organitzar el transport perquè es pugui garantir aquest ensenyament. D’aquesta manera “el sistema educatiu ajuda als alumnes en la seva recerca de identitària, també, els alumnes immigrants i les seves famílies s’integren millor perquè constaten com l’escola aprecia els seus valors familiars més importants”, recalcava María Gutiérrez. Per altra banda, Gutiérrez va explicar com als centres educatius es forma als professors que no són de religió. La intervenció d’aquesta professora va finalitzar apuntant que el projecte de cultura religiosa obligatòria es va plantejar a la darrera reforma educativa però que es va descartar perquè no responia al dret de les famílies.

Els participants

La Dra. Francisca Pérez-Madrid, professora titular de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB), va moderar la taula. El Sr. Marcel·lí Joan Alsinella, Director General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya (DGAR), juntament amb el Sr. Joan Hernández i Serret, director del Grup de Treball Estable de Religions (GTER), van introduir el diàleg felicitant els organitzadors per la iniciativa i van recordar la importància de la col·laboració entre l’administració pública i les confessions religioses i entre les mateixes tradicions religioses.