Aquest Nadal, fem gran el pessebre del Seminari Conciliar de Barcelona

Es proposa apadrinar figures i escenes pessebrístiques per col·laborar amb aquesta tradició nadalenca

15 Nov, 2022
Església de Barcelona

Enguany el Seminari Conciliar de Barcelona vol fer el pessebre amb la col·laboració de totes aquelles persones que s’estimen aquesta tradició. Per això, convida a apadrinar figures i escenes per a col·laborar. Cada any, en el vestíbul de l’edifici, el pessebre amb la  Sagrada Família en el centre dona una benvinguda especial als seus visitants i usuaris. Que hi hagi  l’empremta de molta gent que s’estima aquesta tradició i que hi hagi escenes “vives” que convidin a  visitar-lo; aquests són els motius per fer una campanya d’apadrinament de figures del pessebre. 

Aquest apadrinament es pot realitzar de diverses maneres, tal com trobareu en el web del Seminari (seminaribarcelona.cat). Per a qualsevol consulta podeu adreçar-vos a la porteria del Seminari o  trucar al 934 541 600. 

Una tradició, un missatge 

La tradició del pessebre començà en una cova d’un bosc a prop del poblet de Greccio (Itàlia), on sant Francesc d’Assís animà a representar un pessebre vivent, bella imatge del de Betlem. Es  representà durant la nit del 24 de desembre del 1223. Tot es feu a mida: el bou i la mula, la palla, la  menjadora, un pagès feia de sant Josep i una dona, de Mare de Déu. En un altar portàtil se celebrà l’Eucaristia, tot anunciant que l’Amor de Déu s’ha encarnat i ha entrat en la nostra història, que el  Fill de Déu s’ha fet home perquè tots nosaltres arribem a ser plenament fills i filles estimats de Déu.  

Muntar el pessebre a les llars, escoles, parròquies i comunitats és una tradició molt antiga a casa  nostra. El Seminari de Barcelona vol convidar-vos a participar i a visitar-lo durant aquestes festes de  Nadal per tal d’anunciar amb gran alegria el que es va sentir a Betlem de Judea: “Glòria a Déu a dalt  del cel, i a la terra pau als homes de bona voluntat”. 

Per a més informació: seminaribarcelona.cat

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)