Es presenta el Sant Crist als fidels de l’arxidiòcesi de Barcelona

La feligresia venera i acompanya en processó la talla restaurada que presideix la missa conventual en la Solemintat de la Santa Creu

04 Maig, 2023
Església de Barcelona

Fotografies: Catedral de Barcelona

Aquest 3 de maig, en la Solemnitat de la Santa Creu, els fidels de l’Arxidiòcesi de Barcelona ha pogut veure per primera vegada i venerar la imatge del Sant Crist de Lepant ja restaurada. La Catedral de Barcelona va convocar la feligresia a un acte de presentació, el qual va consistir en una pregària, presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona Mons. David Abadías, i una processó fins al cor del temple. Després de les vespres es va celebrar la missa solemne presidida per l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella.

Presentació i processó del Sant Crist

Uns minuts abans de l’hora de la convocatòria, els fidels esperaven davant la capella de Sant Sever. Tots expectants per veure el Sant Crist de Lepant i la seva autèntica policromia descoberta amb la restauració. Els membres del Cos de portants del Sant Crist estaven disposats a banda i banda de la capella, formant un passadís, al costat dels canonges de la Catedral de Barcelona i, a l’inici, mirant cap a la reixa de la capella esperava el bisbe Mons. David Abadías.

Quan es va retirar la cortina, els flaixos dels mòbils dels fidels van enlluernar la talla del Sant Crist de Lepant, ja no ennegrida, com era fins ara, sinó amb un to radiant i blanquinós, resultat de les tasques de restauració que han descobert l’autèntic color amagat rere una capa de vernís, sutge i fum.

El canonge responsable de Patrimoni i arxiver de la Catedral de Barcelona, Mn. Robert Baró, va presentar la imatge als fidels explicant-los breument el resultat de la restauració i, a continuació, es va donar pas a la pregària amb el bisbe David Abadías.

Després de la pregària, tots els fidels van acompanyar en processó el Sant Crist de Lepant, carregat a les espatlles del Cos de Portants del Sant Crist, precedit dels canonges i el bisbe auxiliar. Una vegada al cor, amb el crist disposat al centre, es va cantar les Vespres solemnes.

Missa conventual amb el cardenal Omella

Durant la missa conventual, en el moment de l’homilia, l’arquebisbe de Barcelona va reflexionar sobre la Creu, que «ha de ser el centre de la nostra vida cristiana» i que ens acompanya des del bateig fins a la mort.

El Cardenal va recordar que la creu ens mostra «el misteri de la salvació». «No deixem de mirar el Crist». En aquest sentit, es va referir al Sant Crist de Lepant, que continuava al cor custodiat pel Cos de portants. Va reflexionar sobre el to enfosquit que mostrava abans de la restauració, interpretant-ho com «un signe que ens recordava que Jesús va venir al món i carregava amb la nostra brutícia, el nostre pecat». «Tot això ho va transformar en vida – va dir- i ho podem simbolitzar en aquest to radiant». També, va destacar les marques del fuet de la imatge, que s’han donat a conèixer amb les tasques dels restauradors, subratllant el patiment durant la passió per dur-nos a la salvació. 

Què ens demana?

L’arquebisbe de Barcelona, va convidar a interrogar-se des de la Creu. «Ens diu: «jo he mort per a tu. I tu què fas per a mi»» – exhortava. Com a claus, d’allò que ens demana va assenyalar els mateixos aspectes que van portar la vida de Jesús: l’obediència, la pobresa i la humilitat posant per davant la voluntat de Déu. «Deixa’t mirar per la creu per sentir l’amor i la pau del Senyor», va afegir.

https://www.youtube.com/watch?v=ble9Y2D2CRE

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)