Eritrea, un país sense llibertat religiosa

El sacerdot Mussie Zerai ha estat candidat al premi Nobel de la Pau en 2015. Porta més de deu anys d’incansable labor a favor dels més vulnerables d’Àfrica: les persones que fugen de la fam, de les guerres o de les tiranies com la que pateix el seu propi país, Eritrea. “Des de 1998, quan va esclatar la guerra amb Etiòpia, es va establir la llei marcial que encara avui obliga als joves, homes i dones, a fer el servei militar indefinidament”, assegurava el sacerdot eritreu a Rome Reports. “Hi ha més de 300 000 joves obligats a servir en l’exèrcit” va sentenciar.

Un govern comunista i ateu

La repressió del règim militar que des de fa 28 anys sotmet a Eritrea ha retallat les llibertats individuals, incloent-hi la llibertat religiosa. L’últim cop del govern, declarat comunista i ateu, ha tocat especialment a la comunitat cristiana. “Entre juny i juliol s’han accelerat els arrestos arbitraris de grups de cristians, sobretot, pentecostals, però no només. Aquesta persecució contra els cristians porta temps a Eritrea, no ha començat ara”. Així ho explicava el P. Mussie Zerai. “En els últims dos mesos el govern ha confiscat 29 centres de salut a l’Església catòlica. També ha tancat 7 escoles gestionades per l’Església, que era el que temíem. L’Església compta amb unes 50 escoles i 100 jardins d’infància. Si aquesta és la tendència, corren perill totes les escoles. Significa limitar notablement la llibertat religiosa de l’Església” va assegurar.

Eritrea sense llibertats

Sense llibertat de moviments, llibertat de premsa o llibertat de consciència o religiosa, per a molts eritreus el futur passa per deixar el seu país. Ho han de fer de manera il·legal lloc que Eritrea no concedeix el passaport ni als homes menors de 50 anys ni a les dones menors de 40.

L’àngel dels refugiats

Molts moren al desert, uns altres al Mediterrani. Alguns aconsegueixen arribar a Europa després d’haver passat per centres de detenció a Líbia on, per als cristians, la tortura és fins i tot molt pitjor. El pare Zerai el sap perquè en algun d’aquests centres el seu telèfon està escrit en la paret per a casos d’emergència. Per això li diuen «l’àngel dels refugiats». “Hi ha molts cristians per als quals és a més un doble sofriment perquè són discriminats dins d’aquests llocs. La solidaritat entre els mateixos refugiats alleuja aquesta situació. S’ajuden sent pròxims i compartint el menjar, l’aigua o el sabó. En la total desesperació estan aquests petits gestos de solidaritat entre ells”.

La denúncia constant del pare Zerai del que succeeix al seu país i de les terribles conseqüències que provoca la duresa del règim militar, li han valgut la prohibició de tornar a Eritrea. Si ho fes, seria immediatament empresonat.