Els joves fan el Camí per la costa
El delegat de Joventut narra l'experiència del pelegrinatge cap a Santiago de Compostel·la d'aquest estiu 2017
“On tu vas jo hi vaig, on tu vius jo hi visc! Et seguiré!” És la tornada del que ha esdevingut l’himne d’aquest pelegrinatge diocesà de joves. El darrer dissabte de juliol 110 joves de més de 10 parròquies de la diòcesis ens dirigíem a Pontevedra, Galícia, per començar el Camino de Santiago, per una variant del Camí portuguès que ressegueix la costa.
Diumenge arribàvem al monestir de Poio, i dilluns vam pujar (amb la llengua a fora) fins Armenteira, tot baixant després per la preciosa ruta de la pedra i l’aigua.
Sempre començàvem el dia amb una pregària amb cants, lectura d’un salm i una exhortació a viure el Camí, no només amb els peus, sinó també amb el cor. A les tardes, després d’un merescut descans, hem escoltat diverses catequesis realitzades per joves sobre com Déu pot guiar la nostra vida. Dimarts arribàvem al mar per Vilanova d’Arousa on, al dia següent, ja amb el cardenal, vam pujar a un vaixell que ens va reproduir la “translatio“: el trasllat de les restes de l’apòstol a Padrón. Però segurament un dels moments més inoblidables del viatge va ser la tarda a la platja de l’illa d’Arousa. Bany, jocs, catequesi sobre la pregària, reunió per grups, sopar de pic nic i al final… Jesús. Mentre el sol es ponia i la marea baixava vam tenir una hora d’adoració i lloança al Santíssim sagrament, guiat pel sr cardenal. Com els apòstols a la vora del llac, aquella nit vam ser convidats a dir-li sí a Jesús sense por.
Dijous continuàven fins a Padron, sortint des de les imponents torres vikingues de Catoira. A Padrón vam tenir la celebració del perdó, un moment especial per a molts joves, que feia temps no rebien el sagrament, que va donar emoció, plors i al final pau al cor. La pedra que havíem carregat tot el dia, i que vam llençar amb totes les forces al riu, significava aquest alliberament que porta el saber-se perdonar.
Divendres va venir l’etapa més dura fins a Santiago, on el cardenal va presidir la missa del pelegrí, amb botafumeiro inclòs. El cardenal es va acomiadar i tots els joves van agraïr la seva presència propera, com un pelegrí més, haver pogut parlar amb ell durant el camí i molts confessar-se amb ell.
Abans de marxar dissabte a Fàtima vam organitzar la nit de divendres un divertit ‘Talent show’. Cants, acudits, trucs de màgia. Tot valia per mostrar les teves habilitats.
I dissabte… Fàtima. Un santuari senzill i auster, on la presència de Maria ho omple tot. Molts van reconèixer l’emoció al veure la fe dels pelegrins de genolls i la petita imatge de la Verge, que et rep somrient i amb mirada serena a la Capelhina. Maria ha estat un bon final de pelegrinatge!
Bruno Bérchez (Delegat de Joventut)