Els centres d’esplai s’apleguen a Montserrat per treballar l’espiritualitat i el diàleg interreligiós

La trobada s’organitza anualment des del MCECC i, enguany, ha ofert un format més llarg

01 Març, 2023
Església de Barcelona

Una setantena de representants de més de 20 centres i clubs d’esplai federats al Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans (MCECC) de la Fundació Pere Tarrés es van reunir els dies 24 i 25 de febrer a Montserrat per celebrar una nova edició de la Nit dels Animadors de la Fe, la setena.

La trobada, organitzada sota el lema “Silenci, Natura i Diàleg”, va comptar amb l’assistència de monitors i monitores, responsables i animadors/es de la fe dels centres i clubs assistents, una oportunitat per posar en comú reptes, necessitats, dificultats i recursos a l’hora de treballar l’espiritualitat, el transcendent, el recolliment i la comunitat, així com per propiciar el diàleg interior i el contacte amb la natura i el silenci com a eines per a la reflexió.

Nou format de la trobada

Una de les principals novetats de l’edició d’enguany va ser el format de la trobada: més llarga i amb més activitats organitzades, fent nit a l’alberg Abat Garriga, un dels més pròxims al Monestir de Montserrat.

En la jornada de divendres, els assistents van tenir ocasió de conèixer el testimoni de la Montserrat Unterlöhner, germana del Monestir de Sant Benet de Montserrat, qui va oferir una xerrada en què va destacar el seu agraïment i complicitat cap a la tasca dels monitors i monitores d’esplai, a qui va encoratjar a seguir amb la seva tasca d’educació a través del lleure.

Durant la nit de divendres a dissabte es va dur a terme una excursió cap a la Creu de Sant Miquel, on es va fer un exercici introspectiu i contemplatiu, mentre que dissabte al matí va tenir lloc una activitat de descoberta de Montserrat a través d’un joc de preguntes.

Finalment, Pau Valls, monjo del Monestir de Montserrat, va compartir la seva tasca d’aproximació a persones agnòstiques i atees a través del testimoniatge i tres monitors i monitores de lleure del MCECC de confessió catòlica, protestant i musulmana van compartir el seu testimoni de fe, tot apel·lant a la necessitat de potenciar el diàleg interreligiós. La trobada va finalitzar amb la celebració d’una eucaristia.

 El moviment de centres d’esplai de la Fundació Pere Tarrés

El Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) és una federació de centres d’educació en el lleure amb un bagatge de més de 60 anys que agrupa a més de 200 centres d’esplai distribuïts entre les províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida, Castelló, les illes de Mallorca i Menorca i també el Principat d’Andorra. Els centres d’esplai MCECC acullen uns 25.000 infants, adolescents i joves, gràcies a la tasca educativa i voluntària d’uns 4.500 monitors i monitores.

Font: Fundación Pere Tarrés

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tots en van menjar i quedaren saciats.

(Mt 14,13-21)