Els bisbes de les províncies eclesiàstiques de València, Tarragona i Barcelona visiten Roma

Des del passat dilluns, 10 de gener i fins dissabte, els bisbes de les províncies eclesiàstiques de València, Tarragona i Barcelona s'han reunit a Roma amb diferents òrgans de govern del Vaticà

10 Gen, 2022
Església de Barcelona

Imatges de la primera jornada de la visita ad limina Apostolorum.

Els bisbes de les diòcesis catalanes han assistit a Roma amb motiu de la visita ad limina Apostolorum. L’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, ha viatjat acompanyat del bisbe auxiliar, Mons. Javier Vilanova, i dels bisbes de les diferents diòcesis amb seu a Catalunya, així com, de la província eclesiàstica de València. Finalment, el bisbe Sergi Gordo no hi ha viatjat a causa de la infecció detectada de Covid-19, que pateix de manera lleu. Tampoc hi assisteix el bisbe Antoni Vadell que continua amb el tractament de la seva malaltia. 

Què suposa aquesta visita?

La visita ad limina és un pelegrinatge dels bisbes a les tombes de Sant Pere i Sant Pau. A més, també s’informa sobre la situació de l’església de cada diòcesi i s’estableixen vincles entre els bisbes, així com, amb els diferents òrgans del Vaticà. Tot i que la visita estava programada per al 2019, a causa de la pandèmia de la Covid, va haver de posposar-se fins aquest 2022. 

Al llarg de tota aquesta setmana, estava previst un programa de reunió amb els els diferents dicasteris de la Cúria Romana i la celebració de l’eucaristia, que va tenir lloc a les basíliques romanes de San Pere, Sant Giovanni in Leterano, Santa Maria La Maggiore i Sant Pau Extramurs. 

Calendari i programa dels bisbes 

Dilluns, després de celebrar la missa a l’altar de la tomba del Sant Pere, es van reunir amb el Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització. 

Dimarts 11 de gener, va començar la jornada amb una missa a la basílica papal de Sant Giovanni in Leterano. Seguidament, durant el matí, es van reunir amb la Congregació de bisbes, i en segon lloc, amb la Congregació per a la Doctrina de la Fe. A la tarda, es va produir una trobada amb l’anomenada Secretaria d’Estat, encarregada de la relació amb els diferents Estats. 

Dimecres 12 de gener, la celebració del matí es va celebrar a Santa Maria La Maggiore. A continuació, els bisbes es van trobar amb les diferents congregacions encarregades de l’Educació Catòlica, per al Clergat i, finalment, per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments. Abans d’acabar la jornada, a la tarda, es van reunir amb el dicasteri per a la Comunicació.

Dijous 13 de gener, els bisbes van celebrar a la basílica de Sant Pau Extramurs i, durant la jornada, es van reunir amb el dicasteri per al Laïcat, la Família i la Vida, així com, amb el Dicasteri per a la promoció del desenvolupament humà i integral. A la tarda, va tenir lloc el Sínode de bisbes després de la trobada amb la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada. Els bisbes de la província eclesiàstica de Tarragona han visitat també el Sínode dels bisbes. Han estat rebuts pel Card. Grech, i els subsecretaris Mons. Luis Marín i sor Natalie Becquart.

El cardenal Grech ha traslladat l’agraïment pel ministeri episcopal per al treball sinodal. Ha assenyalat que “en aquesta ocasió no només és un Sínode dels bisbes sinó un Sínode de tota l’Església. Alhora, aquest moment del sínode a les Esglésies locals no és una fase preparatòria, sinó que ja és part del mateix Sínode”. També ha assenyalat que “la feina d´aquesta oficina, a l´agost, al final de la fase de les Esglésies locals, serà un acte col·legial de tot l’Episcopat”. Ha finalitzat les seves paraules expressant “el nostre agraïment perquè la consulta que s’està fent no és només fonamental sinó fundant”.

L’arquebisbe de Tarragona, Mons. Planellas, ha explicat l’esperança que ha suscitat la convocatòria del Sínode a tantes Esglésies locals i de manera especial als laics. El Card. Omella ha explicat el treball de l’equip sinodal a Espanya, organitzat a la Conferència Episcopal, per impulsar i encoratjar el treball a les diòcesis. Mons. Luis Marín ha explicat la importància de la dimensió espiritual del Sínode i la necessitat de promoure aquesta dimensió, que és també imprescindible.

Divendres, 14 de gener, un dels moments culminants de la visita. Abans de tornar cap a les respectives diòcesis, els bisbes que han viatjat es trobaran en audiència amb el papa Francesc.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)