«El viatge del Papa a l’Iraq és una resposta als qui pensen que aquesta terra no val la pena»
«El viatge del Papa a l’Iraq és una resposta als qui pensen que aquesta terra no val la pena»
Georges Jahola prepara la visita del Papa a Baghdeda-Qaraqosh. D'allà van escapar cinquanta mil cristians, i han tornat menys de la meitat
27 Gen, 2021
Església de Barcelona
Si no hi ha sorpreses, el Papa viatjarà a l’Iraq, del 5 al 8 de març. Un dels moments més importants serà la visita a Baghdeda–Qaraqosh, al nord del país. És la ciutat amb més cristians del país i el lloc, símbol de l’odi de l’Isis: El 2014, els terroristes van obligar a escapar als seus 50 mil habitants.
El pare GeorgesJahola, sacerdot en Baghdeda–Qaraqosh (l’Iraq), és un dels que ha treballat per reconstruir les cases. I gràcies a això, ja han tornat a aquesta ciutat 23 mil persones. «La ciutat ara està brillant, primer, pels seus ciutadans. També com a parròquia, brillen els seus fidels. I brilla a les cases que han estat reconstruïdes com a signe de recuperació i de la tenacitat de romandre en aquesta terra».
Visita del Papa a Baghdeda–Qaraqosh
GeorgesJahola està preparant la visita del Papa a la ciutat de Qaraqosh, que ell prefereix anomenar amb el seu nom en Arameu, Baghdeda. Allà Francesc escoltarà històries de màrtirs i herois. «Per a nosaltres la visita és un gest d’alè, i un missatge als febles de cor que pensaven que aquesta terra ja no val la pena. Però val la pena perquè el Sant Pare vol que aquesta terra, aquesta gent, s’aixequi i ressusciti en aquesta terra».
Francesc vol demanar als cristians que reconstrueixin tot el país i que no s’aïllin. Vol portar un missatge d’esperança a tots els iraquians, esgotats del terror i la destrucció. Encara pitjor ara que després de gairebé un any i mig de tranquil·litat a Bagdad, el passat 21 de gener va haver-hi un doble atemptat suïcida que va provocar més de 30 morts.
Del 28 de juliol al 2 d'agost, al voltant d'un centenar d'adolescents de parròquies de l'Arquebisbat de Barcelona van participar en les convivències Be Apostle, organitzades pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb…
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less