El taller de Nadal del Museu Diocesà

Del 6 al 8 de desembre organitza un taller de pessebres per a famílies i també ofereix una exposició de diorames fets per l'Associació de Pessebristes de Barcelona

03 Des, 2019
Església de Barcelona

El claustre de la Catedral i el Museu Diocesà de Barcelona seran els escenaris principals del pessebre. Nens i nenes de la diòcesi es poden unir als tallers de Nadal del Museu Diocesà. Allà faran un petit pessebre dins d’una nou, dins del jardí del Claustre de la Catedral o fins i tot dins del seu cor. El taller es durà a terme els dies 6, 7 i 8 de desembre coincidint amb el pont de la Puríssima Concepció.

El recorregut començarà amb una petita visita a l’exposició diorames, nou pessebres de l’Associació de Pessebristes de Barcelona. Seguidament les famílies es disposaran a fer taller de Nadal. Un cop acabat el pessebre fet pels més petits de la família tots podran plasmar un desig que es posarà a l’Estel dels desitjos que romandran en aquesta estrella per enviar-los i complir-los aquest 2020. Una jornada completa per gaudir en família durant aquest advent que compta amb la col·laboració dels secretariats diocesans de Pastoral Familiar, Catequesi, Llibreria Laie i Gràfiques Molero.

Associació de Pessebristes de Barcelona

L’Associació de Pessebristes va néixer a Barcelona el 1863. La seva principal tasca és fomentar el coneixement del treball artesanal així com protegir la tradició i el patrimoni de l’art pessebrista. L’Associació conserva un dels patrimonis etnogràfics més importants de Barcelona, així com del món pessebrista en l’àmbit internacional. Són creadors del corrent artístic ‘Escola Barcelona’, que consisteix en representar des d’un diorama les escenes amb una sensació de volum, atmosfera, profunditat i llum.

«El pessebre és cançó, i és tradició, i és llegenda, i és música; com la música, la llegenda, la tradició i la cançó són pessebres, i hom no pot parlar dels uns sense parlar dels altres. En tractar del pessebre ens haurem de referir a tots aquests aspectes». Aquesta cita és de Joan Amades, pessebrista de Barcelona el 1935.

Fira de Santa Llúcia, una tradició dels pessebristes

La Fira de Santa Llúcia és una de les tradicions més antigues de la ciutat de Barcelona, se’n té constància des de l’any 1786, una data assenyalada per dues fonts. La primera és una crònica que apareix al dietari “Calaix de sastre”, escrit per Rafael Amat, escriptor català del s. XVIII conegut amb el sobrenom de Baró de Maldà. La segona arriba del folklorista i autor del costumari català Joan Amades (1890).

En aquestes fonts s’informa que la fira de pessebres tenia lloc el 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, santa protectora de la vista, patrona d’aquells qui treballen en l’art de l’agulla i també dels cecs. La Fira de Santa Llúcia se celebra, per tant, des de 1786. Així doncs, són més de 200 anys d’història de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, una tradició que segueix en vigor gràcies als pessebristes que l’han fet perseverar en el temps.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)