El Seminari reprèn el recés a Tartera per preparar l’inici del curs

Durant tres dies els seminaristes acompanyats dels responsables del seminari viuen tres dies enmig la natura de fraternitat, esport i espiritualitat

14 Set, 2023
Església de Barcelona
Fotografies: Seminari de Barcelona

Del 5 al 7 de setembre, els membres del Seminari Conciliar de Barcelona han viscut el recés a Tartera (Cerdanya) previ a l’inici de curs. Després de tres anys, s’ha pogut reprendre aquesta iniciativa que tradicionalment es feia cada any, però que a causa de la Covid va quedar interrompuda.

L’estada ha tingut lloc a la llar d’exercicis espirituals de les Religioses Carmelites de Sant Josep. En total, eren vint-i-dos seminaristes, catorze dels quals formen una mateixa comunitat i es troben cursant les diferents etapes del seminari (Introductoria, discipular i configuradora). Amb aquests, es van afegir els vuit seminaristes que actualment cursen l’etapa pastoral a les respectives parròquies.

Retrobada i vivències

Tots plegats, juntament, amb el rector del Seminari, Mn. Salvador Bacardit, el director Espiritual, Mn. Pere Montagut, i el formador, Mn. Bernat Gimeno, van posar-se al dia compartint les experiències viscudes durant el mes d’agost.

El plat fort d’aquest estiu, sobretot per als seminaristes, va ser la JMJ de Lisboa. Una gran experiència que van viure cada un amb les seves parròquies i amb molts joves d’arreu del món. Tal com explica el seminarista Armand Kamnang, «va ser un moment de comunió de tota l’Església universal». «Durant el recés – explica- vam coincidir que la JMJ havia estat «una crida a donar testimoni de la nostra fe a totes les persones, la qual hem de mantenir en el nostre dia a dia amb aquells que estan més allunyats del Senyor.

A part de repassar els punts clau de l’estiu, es va presentar els dos nous seminaristes que enguany entren a formar part de la família del Seminari Conciliar, als quals el rector i tots els integrants del Seminari presents van donar-los la benvinguda. Aquests per la seva banda, van poder explicar el seu testimoni i la seva crida cap al sacerdoci.

Camí a seguir per al curs 2023-24

«És ideal poder començar el curs amb aquesta trobada, que permet actualitzar-se i renovar energies per preparar el nou curs». Així ho diu el rector del Seminari, el qual assegura que aquest recés ha permés «gaudir de la fraternitat entre tots els membres del Seminari i fer-ho en un lloc de pau». A més a més, Mn. Salvador Bacardit va aprofitar per destacar els punts prioritaris a tenir en compte per alita curs 2023-24. Entre aquests, va subratllar la vida comunitària, la vida espiritual i acadèmica i la vida la pastoral, de manera gradual. Va insistir especialment en la vida comunitària, «tenint en compte la importància de la fraternitat sacerdotal que hauran de viure en el seu ministeri com a sacerdots, així com durant el seu procés de formació».

El recés va combinar l’esport i l’espiritualitat. En la segona jornada tota la comitiva van fer una excursió enmig de la muntanya i el darrer dia, van fer uns exercicis espirituals dirigits per Mn. Montagut, sobre com posar la mirada en el Senyor en el dia a dia.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)