Fa 10 anys que Redemptoris Mater forma els futurs sacerdots que acompanyaran les comunitats d'Orient Mitjà, sent un pont entre cultures
25 Jul, 2018
Església de Barcelona
El reportatge de Rome Reports d’aquesta setmana ens parla de Redemptoris Mater, el seminari de Galilea on es formen els seminaristes que volen seguir la seva vocació a Terra Santa. Es tracta d’un centre formatiu per a capellans que pertany al Camí Neocatecumenal. En aquest estudien 34 seminaristes de 14 països i 3 ritus diferents: llatí, grecocatòlic i maronita.
Acompanyament espiritual
En aquesta casa, fa 10 anys que es formen els futurs sacerdots que acompanyaran les comunitats d’Orient Mitjà. Unes comunitats que necessiten aquest suport per tirar endavant, desafiant els entrebancs que els assetgen i per reforçar la vessant espiritual de cada un.
El pare Francesco Giosuè Voltaggio és el rector del centre. Viu a Terra Santa des de fa 15 anys, durant els quals ha après que els cristians orientals no només necessiten ajuda material, sinó també suport espiritual “perquè no perdin l’essència de la seva fe enmig de tantes dificultats”.
Aquest assegura que «el seminari Redemptoris Mater de Galilea és un seminari diocesà, per a l’Església local i missioner”. “Estem disposats a anar a qualsevol part del món però especialment a l’Orient Mitjà”, explica el P. Giosue. “Sabem que hi ha una gran necessitat de sacerdots i missioners disposats a anar a un país o altre», assegura.
Cristians d’Orient
Des del punt de vista del rector, els cristians orientals desenvolupen un paper “essencial” perquè són “una presència viva”. De fet, el seminari està ubicat a la muntanya de les Benaurances, on “Jesús va dir que no es pot amagar una ciutat assentada sobre una muntanya”, recorda el pare Giosue. “Els cristians són una llum, són sal i són llevat fins i tot si són pocs. Precisament perquè són pocs, tenen aquesta missió d’il·luminar i de ser un pont en concret en aquesta terra entre el món àrab i el món jueu. La presència dels cristians és fonamental«, afegeix.
Preparats pel diàleg
Tal com exposen els de Rome Reports, la formació d’aquests sacerdots contribuiran a enfortir aquesta presència. Tots els que estudien en aquest seminari han après àrab i hebreu. La seva formació però, no es redueix a l’àmbit cristià. Coneixen també la fe i les tradicions islàmica i jueva.
Entre els seminaristes, destaca el Javier Martínez, seminarista que va arribar a aquest lloc el 2010. Aquest assegura que «aquesta casa és realment un pont per al diàleg. Sigui amb els àrabs, amb els musulmans i amb els hebreus. Jo crec que és possible perquè Jesucrist és capaç de transformar tot«.
Els coneixements respecte el món islàmic i jueu són per conèixer la cultura i la societat de la terra que els envolta. Segons el jove seminarista desenvolupen cursos sobre l’Alcorà per conèixer als musulmans i estudien l’hebreu, per saber sobre les festes hebrees i “estimar els hebreus”.
Amb tot, assegura que conviuen sobretot amb els àrabs cristians.
Lloc de trobada
En aquesta muntanya de les Benaurances, al costat del seminari també s’aixeca la Domus Galilaeae, ideada i projectada per l’iniciador del Camí, Kiko Argüello. El cor d’aquest lloc és una biblioteca amb vistes al llac Tiberíades en la qual es conserva aquest bell exemplar del segle XV de la Torà que atrau visitants de tot el món, especialment, jueus. El vicerector, Armando Medina creu que, en aquest últim any, han arribat unes 12.000 o 13.000 persones, 12.000 jueus, a més d’altres visitants de tot el món.
D’aquesta forma aquest centre de pelegrinatge i retir del Camí Neocatecumenal s’ha convertit en un autèntic punt de trobada per als diferents pobles de la Terra Santa. Una casa de portes obertes a la mateixa muntanya en el qual Crist va pronunciar el sermó de la muntanya.
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...