El projecte europeu HUMcore es reuneix a Barcelona per abordar el model dels corredors humanitaris

L’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura participa en la recerca i la comunicació del programa que involucra a socis de nou països de la UE

02 Des, 2022
Església de Barcelona

Representants de les onze entitats participants del projecte HUMcore s’han reunit avui a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL en el marc del projecte europeu «HUMcore: Humanitarian Corridors«. El projecte té per objectiu promoure la inclusió de persones migrants en el teixit social de països europeus “basant-se en el principi que totes les persones són una oportunitat i no un problema per a la societat”, com ha explicat el coordinador del projecte i membre de la Comunitat de Sant’Egidio Itàlia, Lucio Barbetta.

Els corredors humanitaris son un model d’acollida impulsat per la comunitat de Sant’Egidio que busca rebre persones migrants tot garantint la seva integració en l’arribada a Europa. Consta de diverses etapes, concretament, la signatura d’un protocol amb autoritats públiques, selecció i preparació de beneficiaris, selecció i formació de patrocinadors privats, viatges segurs i legals, vies d’integració, inclusió en el teixit social del país receptor. Aquest sistema ja està en funcionament a Itàlia, França, Bèlgica i Andorra, i des del 2015 ha aconseguit acollir més de 5.200 refugiats sirians, afganesos, sudanesos, libanesos i somalis, entre altres nacionalitats. Del total de persones que han arribat a través d’aquests corredors, un 23% són menors d’edat.

L’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, centre de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de Blanquerna-URL, ha estat l’amfitrió d’aquesta trobada i participa com a soci en el projecte. HUMcore estudia els corredors humanitaris des d’una perspectiva multidisciplinar, combinant la feina d’institucions acadèmiques i organitzacions de la societat civil, que treballen tan en camps de refugiats com als països d’acollida. El projecte, que va començar el desembre del 2021 i s’allargarà fins el maig del 2024, rep finançament del Fons AMIF (Asil, Migració i Integració) de la Unió Europea.

Més d’una vintena de persones han participat en la trobada, que ha tingut lloc l’1 i el 2 de desembre, amb l’objectiu de posar en comú la feina feta pel consorci fins el moment i establir les línies de treball futures. Les onze organitzacions participants provenen de nou estats diferents: Itàlia, Suècia, Espanya, Portugal, França, Finlàndia, Bèlgica, Polònia i Bulgària.

El programa ha inclòs una trobada amb periodistes de diversos mitjans de comunicació per promoure la difusió i el coneixement del projecte. Els professionals de la informació han tingut l’oportunitat d’entrevistar els experts de totes les entitats que conformen HUMcore.

En el marc d’aquestes jornades, Lucio Barbetta ha explicat el funcionament dels corredors, un model d’acollida basat en el paper de les entitats civils que proporciona una entrada legal a la Unió Europea als refugiats. Per Barbetta, la clau de l’èxit és la integració d’aquestes persones. Les entitats d’acollida assisteixen en la cerca de feina, escola i habitatge, mentre que els refugiats es comprometen a aprendre la llengua del país de destí i a anar incrementant la seva autonomia al llarg del temps.

Font i fotografies: Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.

(Lc 14,1.7-11)