El Sant Pare ha anunciat aquest dijous 9 de maig les noves normes per a tota l'Església contra els que abusen o encobreixen
[Andrea Tornielli, director editorial del Dicasteri per a la Comunicació, Vatican News] «Vos estis lux mundi», «sigueu la llum del món»… Nostre Senyor Jesucrist crida a cada creient a ser un brillant exemple de virtut, integritat i santedat. Pres de l’Evangeli de Mateu, aquests són el títol i les primeres paraules del nou Motu proprio de Francesc. Així, el document està dedicat a la lluita contra els abusos sexuals comesos per clergues i religiosos. També fa referència a les accions o omissions de bisbes i superiors religiosos «amb la intenció de interferir o evadir» les investigacions dels abusos.
El Papa recorda que «els crims d’abús sexual ofenen nostre Senyor, causen danys físics, psicològics i espirituals a les víctimes i fan mal a la comunitat dels fidels». A més a més, esmenta la responsabilitat especial que tenen els successors dels apòstols en la prevenció d’aquests crims.
«Vos estis lux mundi» és un fruit més de la trobada sobre la protecció dels menors celebrada a Ciutat del Vaticà el febrer de 2019. En ell s’estableixen noves normes de procediment per a combatre els abusos sexuals. També vol assegurar que els bisbes i els superiors religiosos s’adonin del seu treball . És, doncs, una normativa universal, que s’aplica a tota l’Església Catòlica.
Entre les novetats previstes es troba l’obligació per a totes les diòcesis del món de comptar, per a juny de 2020, amb «un o més sistemes estables i fàcilment accessibles al públic per presentar informes» sobre els abusos sexuals comesos per clergues i religiosos, l’ús de pornografia infantil i l’encobriment dels mateixos abusos.
La missió? Que les persones que han patit abusos puguin recórrer a l’Església local amb la seguretat que seran ben rebudes. Es tracta, per tant, que vagin amb la pau de saber que estaran protegides de les represàlies. Cal afegir que els seus informes seran tractats amb la màxima serietat.
Una altra novetat es refereix a l’obligació de tots els clergues, religiosos i religioses, d’«informar amb celeritat» a l’autoritat eclesiàstica. Noticiar de totes les denúncies d’abusos de les que es tinguin coneixement, així com de les omissions i encobriment en la gestió dels casos d’abusos. Si fins ara aquesta obligació es referia, en cert sentit, només a la consciència individual, a partir d’ara es converteix en un precepte legal universalment establert.
El document abasta no només l’assetjament i la violència contra els nens i els adults vulnerables, sinó també la violència sexual i l’assetjament resultant de l’abús d’autoritat. Aquesta obligació també inclou qualsevol cas de violència contra les religioses per part de clergues. També inclou el cas d’assetjament a seminaristes o novicis majors de edat.
Un dels elements més importants és la identificació, com a categoria específica, de la anomenada conducta d’encobriment. Aquesta consisteix en «accions o omissions destinades a interferir o evadir investigacions civils o investigacions canòniques, administratives o penals, contra un clergue o religiós en relació amb els delictes» d’abús sexual.
En aquest punt es fa referència aquells investits de posicions de particular responsabilitat en l’Església. Aquells qui, en lloc de perseguir els abusos comesos per uns altres, els han ocultat. D’aquesta manera, protegeixen al presumpte infractor en comptes de protegir les víctimes.
«Vos estis lux mundi» subratlla la importància de protegir els menors (persones menors de 18 anys) i a les persones vulnerables. De fet, la noció de «persona vulnerable» és més àmplia, ja que no es limita a les persones que no tenen «ús habitual» de la raó. Així, s’amplia per incloure els casos ocasionals i transitoris d’incapacitat per comprendre i estimar, així com les discapacitats físiques. Referent a això, el nou Motu proprio es fa ressò de la recent Llei del Vaticà (CCXCVII del 26 de març de al 2019).
L’obligació d’informar a l’ordinari del lloc o al superior religiós no interfereix ni modifica cap altra obligació d’informar que pugui existir en les lleis dels respectius països. Les normes, en efecte, «s’apliquen sense perjudici dels drets i obligacions establerts en qualsevol lloc per les lleis de l’Estat, en particular les relatives a les obligacions d’informació a les autoritats civils competents».
També són importants els paràgrafs dedicats a la protecció dels que es presenten per informar. Aquells que denuncien abusos, segons les disposicions del Motu proprio, no poden ser objecte de «prejudicis, represàlies o discriminació» a causa del que han informat.
Cal atendre el problema de les víctimes que en el passat han estat reduïdes al silenci: aquestes normes universals estableixen que «no se’ls pot» imposar «cap obligació de silenci pel que fa al contingut» de l’informe. Òbviament, el secret confessional segueix sent absolut i inviolable i, per tant, no es veu afectat de cap manera per aquesta normativa. «Vos estis lux mundi» també afirma que les víctimes i les seves famílies han de ser tractades amb dignitat i respecte i han de rebre assistència espiritual, mèdica i psicològica adequada.
El Motu proprio regula les investigacions dels bisbes, cardenals, superiors religiosos. També la de tots aquells que tenen, en diversos càrrecs, si més no temporalment, la direcció d’una diòcesi o d’una altra Església particular. Aquesta disciplina s’ha d’observar no només si aquestes persones són investigades per abusos sexuals comesos directament. A més a més, inclourà quan es denunciï que han «encobert» o que no han volgut perseguir els abusos dels que han tingut coneixement, i que era el seu deure contrarestar.
La novetat també es troba de «Vos estis lux mundi» pel que fa a la participació de l’arquebisbe metropolità en la investigació prèvia és significativa. Aquest, doncs, rep un mandat de la Santa Seu per investigar si la persona denunciada és un bisbe. El seu paper, tradicional a l’Església, es veu reforçat i testifica el desig d’aprofitar els recursos locals també per a les qüestions relatives a la investigació dels bisbes.
El responsable de la investigació després de trenta dies envia a la Santa Seu «una relació informativa sobre l’estat de les investigacions». Aquesta «s’ha de concloure en el termini de noranta dies» (són possibles pròrrogues per «raons justes»). D’aquesta manera s’estableixen determinats terminis i, per primera vegada, s’exigeix als dicasteris interessats que actuïn amb celeritat.
Citant l’article del Codi Canònic que subratlla la valuosa contribució dels laics, les normes del Motu proprio preveuen que el metropolità, en la realització de les investigacions, pot recórrer a l’ajuda de «persones qualificades». Dependria, doncs, de «la necessitat del cas i, en particular, tenint en compte la cooperació que poden oferir els laics». El Papa ha afirmat repetidament que les especialitzacions i capacitats professionals dels laics representen un recurs important per a l’Església.
Les normes preveuen ara que les conferències episcopals i les diòcesis puguin preparar llistes de persones qualificades disposades a col·laborar, però la responsabilitat última de les investigacions recau en l’arquebisbe metropolità.
Es reafirma el principi de la presumpció d’innocència de la persona acusada. Seguidament, se l’informarà de l’existència de la investigació quan així ho sol·liciti el Dicasteri competent. L’acusació només s’ha de notificar si s’obre un procediment formal i, si es considera apropiat per a garantir la integritat de la recerca o de les proves, pot ometre en la fase preliminar.
El Motu proprio no fa canvis en les penes per delictes, però estableix el procediment per reportar i dur a terme la investigació prèvia. Al final de la investigació, l’arquebisbe metropolità (o, en alguns casos, el bisbe de la diòcesi sufragània amb més antiguitat de nomenament) remet els resultats al Dicasteri competent del Vaticà i, per tant, cessa la seva tasca. El Dicasteri competent procedeix llavors «d’acord amb la llei segons el que preveu el cas concret», actuant així sobre la base de les normes canòniques ja existents. Sobre la base dels resultats de la investigació prèvia, la Santa Seu pot imposar immediatament mesures preventives i restrictives a la persona investigada.
Amb aquest nou instrument jurídic requerit pel papa Francesc, l’Església Catòlica fa un pas nou i incisiu en la prevenció i lluita contra els abusos que posa l’èmfasi en accions concretes. Com escriu el Papa al principi del document: «Perquè aquests casos, en totes les seves formes, no es produeixin més, és necessària una conversió contínua i profunda dels cors, testificada per accions concretes i eficaces que involucrin a tots en l’Església».
*Imatge extreta de Daniel Ibáñez, ACI Prensa
L’Arquebisbat de Barcelona ha iniciat el procés per transformar l’Oficina de Transparència en un Servei de Protectorat, amb la finalitat de millorar l’atenció a totes les persones jurídiques sotmeses a la jurisdicció…
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
