El papa Francesc, el president Mattarella i d’altres líders religiosos junts a Roma

La Comunitat de Sant'Egidio celebra el 34è Encontre Internacional que fa de Roma la capital mundial de la pau

22 Oct, 2020
Església de Barcelona

L’espai al centre de la plaça del Capitoli, guarnida amb l’estrella de dotze puntes dissenyada per Michelangelo, està organitzat per tal de conciliar dues exigències aparentment contradictòries: la prudència del distanciament social dictada per l’emergència sanitària i el sentiment, aquí de manera prevalent, dirigit “a la fraternitat i a l’amistat social” que ha motivat l’Encíclica Germans tots.

Un esdeveniment, aquest ha estat el 34è Encontre Internacional promogut per la Comunitat de Sant’Egidio, que fa de Roma la capital de la pau: un esdeveniment “reduït a la seva forma essencial”, com ha notat Andrea Riccardi, però no per això menys evocador, fins i tot ric de continguts que recorden la realitat dramàtica que travessa la humanitat, quan a la guerra, “mare de totes les pobreses”, s’hi ha afegit una terrible pandèmia que empobreix poblacions senceres i mina la solidaritat. “La lliçó de la recent pandèmia – ha dit el Papa Francesc -si volem ser honestos, és la consciència de ser una comunitat mundial que navega en la mateixa barca, on el mal d’un fa mal a tots. Ens hem recordat que ningú no se salva sol, que només ens podem salvar junts”.

A la temptació de tancar-se en un mateix, Riccardi hi contraposa la convicció que “un no se salva sol, a les esquenes dels altres, contra els altres. Val per Europa, val per cada continent”. I llavors el tema de la jornada – “Ningú no se salva sol. Pau i fraternitat” – conjuga els dos elements que fan de fil conductor d’un recorregut que pot portar la humanitat a la sortida del túnel de la por i de l’egoisme.

La pregària, instrument de pau

Juntament amb el Papa Francesc, representants de les grans religions mundials han pregat els uns al costat dels altres, conscients que “la pregària és l’arrel de la pau”, i s’han trobat junts, “com un arc de sant Martí de pau”, a l’escenari preparat davant del palau del Senat. Aquí el papa Francesc ha adreçat la seva crida apassionada: “Hi ha necessitat de pau! Més pau! No podem restar indiferents. El món, la política, l’opinió pública corren el risc d’acostumar-se al mal de la guerra, com a companya natural de la història dels homes”.

La crida a la responsabilitat de la política ha estat recollida pel president de la República Italiana Sergio Mattarella, que juntament amb els ministres Di Maio i Lamorgese, a l’alcaldessa Raggi i al president de la regió del Laci Zingaretti, havia acollit Francesc als peus de l’escalinata de la Basílica de Sant Maria en Ara Coeli: “La República Italiana honora i reconeix els esforços de diàleg en aquesta direcció, en la consciència del paper de fonamental importància que les religions tenen i poden desplegar per contribuir a un esdevenidor de desenvolupament i d’igualtat entre les persones i els pobles. L’esperança serà més forta que tots els obstacles, ja no serà inassolible si les dones i els homes de bona voluntat es comprometen a viure-la concretament en el quotidià”.

La Crida de pau que ha conclòs la Trobada de Roma recorda tots els temes de la jornada: “Les guerres i la pau, les pandèmies i la cura de la salut, la fam i l’accés al menjar, l’escalfament global i la sostenibilitat del desenvolupament, els desplaçaments de poblacions, l’eliminació del risc nuclear i la reducció de les desigualtats, no pertoca només a cada nació. Ho entenem millor avui, en un món ple de connexions, però que sovint perd el sentit de la fraternitat”. I llavors, “als responsables dels Estats diem: treballem junts per una nova arquitectura de la pau. Unim les forces per la vida, la salut, l’educació i la pau”.

Sant’Egidio

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)