El Dr. Armand Puig, nomenat nou rector del Seminari Major Interdiocesà

Mn. Armand Puig és rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià i administrador parroquial de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor

23 Oct, 2020
Església de Barcelona

L’arquebisbe metropolità de Tarragona i els bisbes de les sis diòcesis sufragànies de la Província Eclesiàstica Tarraconense —que comprèn les diòcesis de Tarragona, Girona, Lleida, Solsona, Tortosa, Urgell i Vic— han nomenat rector del Seminari Major Interdiocesà a Mn. Armand Puig i Tàrrech. Precisament, el Dr. Armand Puig havia estat el primer vicerector del Seminari Major Interdiocesà entre els anys 1988 i 1997.

Mn. Armand Puig i Tàrrech (La Selva del Camp, 1953), prevere de l’arxidiòcesi de Tarragona, és rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià des de l’any 2015 i administrador parroquial de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona des de 2005. Doctor en Ciències Bíbliques per la Pontifícia Comissió Bíblica ha estat el Degà-President de la Facultat de Teologia de Catalunya entre els anys 2006 i 2015, d’on és professor ordinari de Nou Testament, i el Degà-President de la Facultat «Antoni Gaudí» d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes, de 2014 a 2015.

Els camps principals de la seva recerca bíblica han estat els evangelis sinòptics, els Fets dels Apòstols, la Primera Carta de Pere i les versions bíbliques catalanes medievals. De 1982 a 1993 va coordinar l’equip de traducció de la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI), publicada l’any 1993.

De les nombroses obres publicades pel Dr. Armand Puig cal destacar els llibres Preveres per al Tercer Mil·lenni. Una reflexió des del Concili Tarraconense del 1995 (2000); Jesús. Un perfil biogràfic (2004), traduït a set llengües; Teologia de la Paraula a la llum de la Dei Verbum (2015) i Mirar el món és estimar-lo (2020) que recull els Pòrtics escrits pel mateix Dr. Puig a la revista online per a preveres El Bon Pastor.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)