Setanta-dues pàgines que parlen d’un període que va marcar seixanta anys de la vida sacerdotal dels laics, les religioses, els religiosos i els diaques de Catalunya, Espanya i Europa. Tal i com va afirmar el cardenal Martínez Sistach, el llibre examina diferents missatges i discursos pontificis dirigits als moviments eclesials i a les noves comunitats; continguts necessaris per conèixer i valorar aquelles noves realitats eclesials a la vida de l’Església del post concili.
Moviments i Papes
Martínez Sistach va explicar la importància de recordar els missatges dels tres papes que han tingut relació amb aquests nous moviments: sant Joan Pau II, Benet XVI i l’actual papa Francesc. I va afegir: «El magisteri dels tres Papes posa en relleu la rica aportació espiritual i pastoral d’aquests nous moviments eclesials i noves comunitats. Un magisteri que expressa, també, reflexions i observacions».
En un món secularitzat, afirmava el Sr. Cardenal: «les diverses formes associades poden representar una ajuda preciosa per portar una vida cristiana coherent amb les exigències de l’Evangeli i per comprometre’s en una acció missionera i apostòlica». I va afegir que es tractava d’un dret fonamental dels cristians, el d’associar-se a l’Església: «Aquesta llibertat dels fidels és un veritable i propi dret que no prové d’una mena de concessió de l’autoritat eclesiàstica, sinó del baptisme que crida els batejats laics a participar activament en la comunió i la missió de l’Església».
«Llibre breu i fàcilment llegible»
El Dr. Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, qui també va participar a la presentació, va descriure el llibre com «un llibre breu, fàcilment llegible, dividit en sis capítols i un epíleg, que manifesta un interès i simpatia per les noves comunitats i els nous moviments eclesials». Va parlar del cardenal com «un testimoni viu, amb més de seixanta anys de vida activa» i va afegir que: «en el llibre queda molt clar que vos sou un pastor i un canonista, per aquest ordre». En aquest sentit, Puig va explicar que el llibre té una simpatia pel tema del qual parla. No tracta el tema des de la fredor de la legislació, sinó que tracta el tema des de la calidesa d’algú que ha pogut veure com els nous moviments i comunitats eren una realitat esplèndida que ha donat fruits i que ha contribuït a fer créixer l’Església de Déu. La presentació va despertar la curiositat d’un públic molt entregat que va aprofitar l’ocasió per formular diferents preguntes a l’autor, donant peu a un diàleg posterior molt enriquidor.
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...