Setanta-dues pàgines que parlen d’un període que va marcar seixanta anys de la vida sacerdotal dels laics, les religioses, els religiosos i els diaques de Catalunya, Espanya i Europa. Tal i com va afirmar el cardenal Martínez Sistach, el llibre examina diferents missatges i discursos pontificis dirigits als moviments eclesials i a les noves comunitats; continguts necessaris per conèixer i valorar aquelles noves realitats eclesials a la vida de l’Església del post concili.
Moviments i Papes
Martínez Sistach va explicar la importància de recordar els missatges dels tres papes que han tingut relació amb aquests nous moviments: sant Joan Pau II, Benet XVI i l’actual papa Francesc. I va afegir: «El magisteri dels tres Papes posa en relleu la rica aportació espiritual i pastoral d’aquests nous moviments eclesials i noves comunitats. Un magisteri que expressa, també, reflexions i observacions».
En un món secularitzat, afirmava el Sr. Cardenal: «les diverses formes associades poden representar una ajuda preciosa per portar una vida cristiana coherent amb les exigències de l’Evangeli i per comprometre’s en una acció missionera i apostòlica». I va afegir que es tractava d’un dret fonamental dels cristians, el d’associar-se a l’Església: «Aquesta llibertat dels fidels és un veritable i propi dret que no prové d’una mena de concessió de l’autoritat eclesiàstica, sinó del baptisme que crida els batejats laics a participar activament en la comunió i la missió de l’Església».
«Llibre breu i fàcilment llegible»
El Dr. Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, qui també va participar a la presentació, va descriure el llibre com «un llibre breu, fàcilment llegible, dividit en sis capítols i un epíleg, que manifesta un interès i simpatia per les noves comunitats i els nous moviments eclesials». Va parlar del cardenal com «un testimoni viu, amb més de seixanta anys de vida activa» i va afegir que: «en el llibre queda molt clar que vos sou un pastor i un canonista, per aquest ordre». En aquest sentit, Puig va explicar que el llibre té una simpatia pel tema del qual parla. No tracta el tema des de la fredor de la legislació, sinó que tracta el tema des de la calidesa d’algú que ha pogut veure com els nous moviments i comunitats eren una realitat esplèndida que ha donat fruits i que ha contribuït a fer créixer l’Església de Déu. La presentació va despertar la curiositat d’un públic molt entregat que va aprofitar l’ocasió per formular diferents preguntes a l’autor, donant peu a un diàleg posterior molt enriquidor.
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
Quan arriba l’estiu, la calor ens convida a buscar altura. El patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona amaga els secrets més ben guardats per gaudir del capvespre: els seus campanars i les cobertes…
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less