El Museu Diocesà de Barcelona presenta l’exposició «Ara ballen! Els gegants a la processó del Corpus»

La mostra es podrà veure a l’edifici de la Casa de l’Almoina del 23 de maig fins el 27 d’octubre i s’emmarca dins la celebració dels 600 anys de gegants a Barcelona i a Europa

16 Maig, 2024
Església de Barcelona

«Ara ballen! Els gegants a la processó del Corpus» és una exposició del Museu Diocesà de Barcelona, que posa l’accent en la relació que els gegants han tingut amb la festa de Corpus, especialment amb la processó.

Seguint amb la línia encetada l’any 2020 de vincular una exposició divulgativa amb la programació cultural de la festa del Corpus de la Ciutat, la mostra d’enguany es presenta amb uns objectius molt definits:

Per aconseguir-ho els curadors de l’exposició Nil Rider, Nico Alonso i Amadeu Carbó han plantejat un discurs expositiu  a partir de sis idees principals:

    1. La festa del Corpus i els gegants
    2. La funció dels gegants a la processó del Corpus
    3. L’octava de Corpus a Barcelona
    4. La despesa generada pels gegants
    5. La vigília, la passada i les autoritats
    6. Els gegants processionals i festius en un món secularitzat

L’exposició compta amb peces exposades d’alt interès com els Gegants Originals del Pi i els Gegants del Carnaval, coneguts també com del Born o vells de la Casa de la Caritat que lluiran el vestuari amb el que concorrien a la processó. Tot plegat acompanyat d’imatges amb valor documental, algunes totalment inèdites procedents d’arxius i col·leccions públiques i privades.

La festa del Corpus a Barcelona va ser declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional l’any 2021. Per això «Ara ballen! Els gegants a la processó del Corpus» vol contribuir a la protecció, promoció i divulgació de la festa, tal com demana el decret 389/2006, de 17 d’octubre, del patrimoni festiu de Catalunya en l’article 18.

Aquesta iniciativa del Museu Diocesà de Barcelona, l’Arquebisbat de Barcelona, i la Catedral de Barcelona, s’emmarca en la celebració dels 600 anys de la primera referència documental d’uns gegants processionals o festius a Barcelona i a Europa, i ha comptat amb la col·laboració de la Coordinadora de Colles Geganteres de Barcelona, l’Institut de Cultura de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

L’exposició «Ara ballen! Els gegants a la processó del Corpus» complementa la mostra permanent «Barcelona al carrer. Veure i ser vist. La processó de Corpus» ubicada a la planta superior de la Casa de l’Almoina.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)