El Museu Diocesà de Barcelona acull per primera vegada una exposició dels Museus Vaticans

La mostra reuneix una vintena d'obres de destacats artistes italians del segle XX que reinterpreten la figura de Crist a través de diferents llenguatges artístics

26 Oct, 2026
Montse Punsoda

El Museu Diocesà de Barcelona acull l’exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d’Art Modern i Contemporani dels Museus Vaticans. La mostra suposa la primera col·laboració entre les dues institucions i permet descobrir una de les facetes menys conegudes del patrimoni artístic vaticà, amb obres que ofereixen diferents interpretacions de la figura de Crist. 

L’exposició, que es podrà visitar fins al 8 de desembre, reuneix una vintena d’obres d’artistes de prestigi internacional com Giacomo Manzù, Renato Guttuso, Carlo Carrà, Marino Marini i Pericle Fazzini, entre d’altres. La mostra està comissariada per Rosalia Pagliarani, del Departament d’Art del segle XIX i Contemporani dels Museus Vaticans, amb la col·laboració de c2c Exhibitions. 

Una primera col·laboració entre Barcelona i els Museus Vaticans 

Durant la presentació de l’exposició, el director del Museu Diocesà de Barcelona, Mn. Robert Baró, ha destacat que aquesta iniciativa s’emmarca en «la voluntat del museu d’afavorir el diàleg amb la societat a través de l’art». També ha posat en valor la possibilitat de col·laborar amb una institució de la dimensió dels Museus Vaticans i contribuir, des de l’Església de Barcelona, a donar a conèixer el seu patrimoni. 

Per la seva banda, la directora dels Museus Vaticans, Barbara Jatta, ha subratllat la importància de la col·laboració amb els museus diocesans d’arreu del món. «Fa deu anys que soc als Museus Vaticans i crec que he fet del diàleg un dels trets distintius de la meva direcció», ha afirmat. En aquest sentit, ha destacat el vincle amb aquestes institucions, que considera «germanes», i el fet que Barcelona aculli per primera vegada una exposició formada íntegrament per obres dels Museus Vaticans. 

Jatta també ha explicat que la mostra permet descobrir una part menys coneguda de les col·leccions vaticanes, vinculada a la iniciativa de sant Pau VI d’incorporar l’art modern i contemporani al Vaticà. «Es tracta d’obres que reflecteixen les inquietuds espirituals, humanes i polítiques del segle XX, un període marcat per grans transformacions i conflictes», ha afegit. 

L’art sacre com a expressió del món contemporani 

La responsable del Departament d’Art del segle XIX i Contemporani dels Museus Vaticans, Francesca Boschetti, ha explicat que els artistes italians del segle XX van trobar en la iconografia cristiana una manera d’expressar les inquietuds del seu temps. Així, les escenes religioses esdevenen també una reflexió sobre la realitat que els envoltava. 

En aquesta mateixa línia, la comissària de l’exposició, Rosalia Pagliarani, ha destacat la capacitat dels artistes de traslladar el relat de la Passió de Crist a les experiències del seu present, especialment a les guerres i les injustícies que afectaven els més vulnerables. És el cas de Marino Marini, que va representar la crucifixió com una expressió del dolor humà. 

Pagliarani també ha recordat que el projecte té el seu origen en una exposició celebrada l’any 2022 al Museu Diocesà Carlo Maria Martini de Milà, que ara arriba a Barcelona amb una selecció d’obres representatives de l’art sacre italià del segle XX. 

Quatre mirades sobre la figura de Crist 

L’exposició s’estructura en quatre sales que ofereixen diferents aproximacions a la figura de Crist i al sofriment humà. El recorregut parteix de les crucifixions vinculades als conflictes bèl·lics del segle XX, continua amb la reinterpretació dels episodis evangèlics i explora la relació entre la Passió de Crist i les injustícies socials. Finalment, presenta una visió més humana de Jesús, a través d’obres que aborden la fragilitat, la soledat i l’esperança.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)