El Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró, pioner en la reorganització de reserves amb el mètode Re-Org

Amb motiu del Dia Internacional dels Museus, el Secretariat de Patrimoni Cultural de l’Arquebisbat de Barcelona posa en valor el projecte de reorganització de reserves del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró, un dels primers museus eclesiàstics de Catalunya a aplicar el mètode Re-Org, impulsat per l’ICCROM i la UNESCO.

Aquest projecte, iniciat entre els anys 2020 i 2021, ha tingut com a objectiu millorar el funcionament intern del museu a través de la metodologia Re-Org, una eina internacional dissenyada per a reorganitzar els espais de reserva i garantir-ne la conservació i l’accessibilitat.

Segons explica Maria del Mar Vives, tècnica de patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona, «molts magatzems de museus, especialment en institucions amb recursos limitats, pateixen d’un desordre estructural que posa en risc la conservació dels béns i dificulta enormement la seva gestió i consulta. El mètode Re-Org ens dona una guia clara per afrontar aquests reptes de manera eficaç i sostenible».

Aplicació a Santa Maria de Mataró

El director del Museu Nicolau Guanyabens explica que les diferents peces i obres ocupaven moltíssims espais de diverses dependències i estances de l’església i dels annexes i va ser quan van decidir posar en marxa el projecte Re-Org. Assegura el Museu Arxiu de Mataró «ha estat al món un dels museus eclesiàstics pioners en la implantació d’aquest sistema». L’aplicació del Re-Org a Mataró ha estat possible gràcies a la formació de la restauradora Beatriz Montobbio, de l’empresa Atelier Do Tempo S.L., qui ha implementat el projecte des dels seus inicis amb la subvenció de l’OSIC, coordinada per la Maria José Gracia, cap del Departament de Conservació Preventiva del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, i qui lidera el projecte a Catalunya.

Una de les singularitats d’aquest projecte és que la reserva es troba integrada dins l’espai d’una basílica, fet que suposa un repte logístic afegit. «Estem parlant d’una col·lecció patrimonial viva, fruit de segles d’història vinculada a la vida religiosa i comunitària del temple, on cal conjugar l’espai funcional amb el respecte per la litúrgia i l’entorn arquitectònic», afegeix Vives.

Mètodologia per fases i criteris

El mètode Re-Org s’aplica a través d’un itinerari de quatre fases, que comencen amb l’anàlisi de la situació inicial i el diagnòstic de l’estat del magatzem, i culminen amb la reorganització física dels espais i la definició de mesures de manteniment i millora. El projecte identifica punts crítics com l’estat de l’edifici, la gestió, la catalogació de les col·leccions, la distribució dels objectes, el mobiliari i l’accessibilitat. En aquest sentit, Bea Montobbió explica que «significa desorganitzar tota la reserva i tornar-la a organitzar. L’organitzem com si fos una biblioteca, amb els espais amb nom, amb els prestatges amb número, per posar la peça conservada i trobable. És molt important que no estiguin tots amuntegats, que no s’hagin de moure més de tres objectes», afegeix.

Concretament, la metodologia es basa en 10 criteris de qualitat, com ara garantir que cada objecte tingui una ubicació assignada, que es pugui localitzar ràpidament, que cap objecte estigui col·locat directament al terra i que es pugui accedir-hi sense haver de moure’n d’altres. També s’estableix que els espais de reserva siguin gestionats per personal qualificat i que només continguin objectes de la col·lecció. Això permet una gestió més eficient, una millor conservació preventiva i un accés més àgil per a la recerca i la difusió.

Des de 2021 s’han executat diverses fases del projecte, entre les quals destaquen la reorganització de sales com la Sala de Síntesi, la Sala Ferrer Clariana, la Sala del Dr. Samsó i la sala de vestits del Roser. Enguany, es preveu intervenir en el conjunt d’indumentària de la secció museística dedicada a Les Santes, confraria de les patrones mataronines.

Projecte col·laboratiu

El projecte, que ja ha suposat una inversió d’uns 65.000 euros, ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i de l’Arquebisbat de Barcelona. Aquesta iniciativa situa el Museu-Arxiu de Santa Maria com a referent entre els museus eclesiàstics catalans.

Amb motiu d’aquesta efemèride, des del Secretariat de Patrimoni Cultural es reivindica la importància d’aquest tipus d’iniciatives per garantir la preservació del nostre patrimoni. «Conservar els béns patrimonials que ens han estat encomanats és un deure que fem amb responsabilitat, perquè siguin útils no només per a l’estudi de la nostra cultura, sinó també per a les necessitats presents i futures de la societat», conclou Maria del Mar Vives.