Contemplació i acció en la tasca social de l’Església

El cardenal Joan Josep Omella presideix una jornada de reflexió sobre la transmissió de valors cristians en l'àmbit social i institucional

19 Maig, 2025
Església de Barcelona

«Com transmetre la nostra identitat cristiana a les persones treballadores i voluntàries de les institucions socials de l’Església», va ser l’eix central sobre el qual va reflexionar Anna Roig, directora de Comunicació i Relacions Institucionals de la Fundació Blanquerna, en la trobada presidida pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, i organitzada pel Secretariat de Pastoral pels Marginats a Sant Pau del Camp, el passat 16 de maig.

El cardenal Omella, acabat d’arribar de Roma després del Conclave que ha elegit al papa Lleó XIV, va donar les gràcies a tots els participants per «aquesta estona d’enriquiment mutu de saber escoltar i compartir experiències». Va animar-los a ser «contemplatius i actius» i a no oblidar que «el nostre fil conductor és la fe en Jesucrist, i que el Jesús que trobem en el sagrari sigui el Jesús que identifiquem en el germà». També va posar en valor un lideratge que tingui com a prioritat servir als altres i fugir dels personalismes. Va recordar la intuïció i la capacitat de treball i d’escolta que tenen les dones en càrrecs de direcció. Va posar com a exemple Mans Unides, que sempre ha estat presidida per dones.

El cardenal Omella també va destacar la necessitat d’estar ben assessorat i treballar en equip, i va recordar el G9, el grup de cardenals que va nomenar el papa Francesc perquè l’ajudessin a discernir i observar tots els punts que una sola persona, fins i tot el Papa, no pot veure tot sol.

Presència i participació d’entitats

En la trobada van participar Justícia i Pau, Mans Unides, l’Obra Benèfic Social del Nen Déu, l’Obra Benefico Assistencial, la Fundació Osas i la Fundació Obinso. També hi van ser presents Mn. Joan Costa, delegat de Pastoral Social i Caritativa, i Mn. Àngel Zambrana, director del Secretariat de Pastoral pels Marginats.

Anna Roig, que va treballar durant anys a Càritas Diocesana de Barcelona, va destacar que «la identitat d’una institució és la base de la comunicació. Ens la juguem en la coherència amb la nostra identitat perquè allò que veuen els altres representi realment el que som».

Reptes i propostes per a les entitats socials

Un dels grans reptes per a les entitats socials és que, com a conseqüència de la professionalització de les empreses, «a vegades s’ha perdut aquesta mirada identitària cristiana», que cal accentuar amb petits gestos, però tots ells molt importants: formar part de les vides dels treballadors, enviar un ram de flors per un naixement o acompanyar en el dol. Roig va posar com a exemple un llibre publicat amb els escrits dels companys de classe sobre un estudiant que va morir, i com la família havia agraït profundament aquest gest.

També es van destacar moments bonics per compartir i celebrar, com el Nadal i la Pasqua, així com la proposta de crear «espais institucionals de sentit», llocs on sembla que no es treballa però que permeten a treballadors i voluntaris tenir moments per reflexionar. Finalment, es va remarcar la importància de la formació humanística, en lideratge, valors i compromís, per ajudar en el dia a dia de la feina.

Posada en comú i conclusions

En la posada en comú, Jordi Balot, de l’Obra Benèfic Social del Nen Déu, va insistir en la importància de transmetre l’experiència cristiana als voluntaris i acompanyar-los en el seu procés. Quim Sabater, director d’Osas, va remarcar que «som acció social de l’Església i, per tant, hem de ser excel·lents en el que fem». Dolors Fernández, presidenta de Justícia i Pau, va dir que «estem oberts a la realitat i treballem des de l’Esperit però enmig del món i les seves vulnerabilitats».

Moltes aportacions, impossibles de destacar en tan poc espai. Però després de la bona rebuda, segurament s’organitzaran properes trobades per continuar discernint sobre la vivència i transmissió dels valors cristians en les entitats socials d’Església.

Font: Secretariat de Pastoral pels Marginats (Glòria Carrizosa)

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)