El martiri de República Centreafricana

El bisbe Juan José Aguirre explica la realitat africana després dels acords de pau entre el govern i diferents grups armats

24 Abr, 2019
Església de Barcelona

Fa poques setmanes es va signar a Bangui la fase final dels acords de pau per a la República Centreafricana subscrits entre el govern i els diferents grups armats que des de fa 6 anys assolen el país en una cruenta guerra. «El govern inclusiu ja s’ha fet perquè fins i tot els acords han estat signats». Assegurava Mons. Juan José Aguirre, Bisbe de Bangassou, República Centreafricana per a Rome Reports. «Ara ja ha nascut un nou govern on el primer ministre és un dels senyors de la guerra centreafricà».

És la denúncia de monsenyor Juan José Aguirre, el bisbe combonià espanyol que des de fa 38 anys viu a República Centreafricana. Assegura que es tracta d’una pau enverinada perquè els senyors de la guerra que han subscrit els acords de pau estan en posició de poder, ja que controlen el 80 per cent del país. «La major part dels senyors de la guerra són estrangers: nigerians, txadians, sudanesos i de Darfur. I ara estem com estàvem abans» expressava Mons. Aguirre. Estem esperant a veure si els que ens van atacar durant cinc anys de manera despietada, continuaran fent-ho o no».

Objectiu: Espoliar Àfrica

El bisbe denuncia que és la cobdícia la que està darrere d’una guerra. «És una cortina de fum per a encobrir el real desig d’aquests mercenaris d’ocupar Centreafricà» assegura el bisbe. «Volen agafar les mines d’or, de diamants, de manganès, de cobalt, de mercuri, i poder enriquir-se amb un territori que és molt vast i no està habitat, amb moltes pastures també». En definitiva, un intent de presentar un enfrontament entre cristians i musulmans quan és, en realitat, l’enèsim intent d’espoliar Àfrica.

En mig d’aquesta situació, l’Església és la que sempre està quan ja cap ONG s’arrisca a romandre sobre el terreny. El mateix bisbe de Bangassou ha hagut de fer front a terribles circumstàncies, fins i tot es va veure obligat a fer d’escut humà durant un atac a una mesquita per a salvar la vida de més de 2.000 musulmans. Les seves paraules van ser «no dispareu», «no dispareu, la llei de la guerra no us permet disparar contra dones i nens. No dispareu»». Aquestes persones a les quals el bisbe Aguirre va deslliurar de la mort, estan ara acollides per l’Església en el seminari de Bangassou.

Forces per a seguir endavant

«No tinc por. He tingut un kalasnikov que m’apuntava al capdavant» assegurava el bisbe. «Necessitem que reseu per nosaltres perquè l’Esperit Sant ens doni la força de testimoniar. Ens doni força del martiri, de vessar la sang per la nostra Església i pel Senyor; i necessitem que reseu perquè la violència desaparegui, perquè els violents se’n vagin d’una vegada». El bisbe va visitar Europa, convidat per la Fundació Pontifícia Ajuda a l’Església Necessitada.

Monsenyor Aguirre explica que en 2018 cinc sacerdots van ser assassinats a República Centreafricana en massacres comeses contra el poble inerme. Van ser atacs comesos per milicians, en la seva majoria mercenaris, que estan intentant canviar la fesomia d’Àfrica per a esprémer la seva riquesa natural fins i tot a costa de les vides dels innocents.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)