El lleure per combatre la pobresa

La Fundació Pere Tarrés valora els resultats de la recerca «Temps lleure educatiu i competències acadèmiques i d’ocupabilitat: resultats i bones pràctiques»

02 Maig, 2019
Església de Barcelona

Comença el compte enrere per l’estiu. Uns mesos de vacances que suposen una quarta part de la vida dels alumnes escolaritzats. Molts infants poden gaudir d’una època plena d’oportunitats i d’aventures, de noves amistats i diversió. Per desgràcia, aquesta no és la realitat de tots els nens i nenes. Molts d’ells, provinents de famílies sense recursos socioeconòmics, no poden gaudir plenament del lleure de les vacances d’estiu.

Per això, la Fundació Pere Tarrés ha fet recerca on constata com el lleure millora les competències escolars i professionals dels infants i joves. També trenca el cercle de pobresa i la desigualtat. «El lleure és un accelerador de competències que ajuden a l’infant en el seu aprenentatge a l’escola i en el seu creixement com a persona». Ha afirmat Josep Oriol Pujol i Humet, director general de la Fundació Pere Tarrés.

La pobresa infantil, un cercle pervers

La precarietat, temporalitat i parcialitat de les condicions laborals han fet que a Catalunya una de cada quatre persones estigui en risc de pobresa, més agreujat encara si aquestes persones tenen fills. Això també repercuteix en els infants. La dificultat de trobar feina porta al fet que l’infant, un cop adult reprodueixi aquest escenari de pobresa.

La pobresa infantil té una incidència negativa sobre les condicions educatives dels nens que la pateixen, repercutint en negatiu al seu rendiment acadèmic. És l’anomenat cercle pervers de la pobresa infantil. Una de les vies per trencar aquest cercle és la promoció d’una educació inclusiva que inclogui també a les entitats i activitats de lleure i d’acció socioeducativa.

El lleure, una sortida a la pobresa

Els resultats obtinguts en la recerca: «Temps lleure educatiu i competències acadèmiques i d’ocupabilitat: resultats i bones pràctiques»; mostren com el lleure millora les competències educatives i professionals dels participants, contribuint així a trencar el cercle de pobresa de molts infants i joves. Des de l’educació en el lleure es pot donar resposta a les necessitats socioeducatives dels infants en situació pobresa, especialment a través del treball que es fa en els centres oberts i socioeducatius.

El lleure i la millora de les competències acadèmiques 

Les tres competències acadèmiques que mostren més percentatge de millora són la competència social i cívica, amb 48,4 punts d’increment, aprendre a aprendre, amb 36 punts d’increment, i l’esperit emprenedor, amb un augment de 22,5 punts. Així doncs, el pas per a una entitat de lleure educatiu fomenta la capacitat d’aprenentatge, el respecte per les normes socials i l’educació cívica i social. “De la competència social i cívica destaca la feina realitzada pels equips educatius de les entitats de lleure en relació a la igualtat de gènere, el respecte cap als altres i a la diversitat cultural” ha afirmat Txus Morata, una de les autores de l’estudi i professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL.

El lleure i la millora de les competències professionals

En l’àmbit de competències professionals, les tres que obtenen una millora més significativa després del pas per entitats de temps de lleure són el treball en equip, amb una millora de 38,4 punts, la flexibilitat, amb una millora de 37,2 punts, i la presa de decisions i resolució de problemes, amb 26,4 punts de millora.

El lleure, una mesura preventiva

“Un dels valors més importants dels casals d’estiu és la igualtat d’oportunitats” ha explicat Antònia Cortina, directora de l’Escola Vedruna-Àngels. «No atendre als infants en situació de vulnerabilitat social i a les seves famílies tindrà costos sanitaris, educatius, es necessitaran més prestacions socials per atur, ajudes socials i despeses en el sistema judicial. Com més gran sigui la desigualtat, major serà la transmissió intergeneracional de la pobresa».  Així ho anticipen a la Fundació Pere Tarrés. Per tant, una bona mesura preventiva de l’exclusió és contribuir a trencar el cercle pervers de la pobresa, establint una estratègia d’equitat per compensar les condicions de l’educació. Per això, una de les solucions és el lleure. “Es tracta d’una educació integral i complementària a l’escolar, que genera igualtat d’oportunitats socials i educatives”, ha destacat Albert Riu, secretari tècnic de la  Xarxa de Centres Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés

Campanya social «Cap infant sense colònies»

La Fundació Pere Tarrés torna a iniciar la campanya “Cap infant sense colònies”. Amb la intenció revertir la situació de moltes famílies que no permet que els seus infants tinguin activitats de lleure, la Fundació Pere Tarrés pretén enguany “becar un 11% més d’infants per arribar a  4.500 nens i nenes”. Així ho ha explicat Albert Riu. Entre 2010 i 2018 va haver-hi un increment del 343% dels infants becats. També en els darrers 9 estius, 25.881 nens i nenes han estat becats a l’estiu per la Fundació Pere Tarrés. Una iniciativa perquè els nens més vulnerables pugui gaudir d’un estiu ple d’aprenentatge i aventures.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)