«El cristianisme d’avui té el repte de recuperar el vincle espiritual amb la natura»

Entrevista a Josep M. Mallarach, doctor en biologia i medi ambient i ponent en la lliçó inaugural de la Fundació Joan Maragall

10 Nov, 2022
Església de Barcelona

«El cristianisme d’avui té, a casa nostra, un repte important, que és el de recuperar el vincle espiritual amb la natura; aquesta pèrdua, accentuada des de la revolució industrial, va possibilitar que s’acabessin imposant el materialisme i la tecnocràcia, que es troben a la base de les tendències autodestructives en les quals estem immersos. Afrontar aquest repte demana un coratge immens», afirma Josep M. Mallarach, doctor en biologia i medi ambient, que ha impartit la lliçó inaugural de la Fundació Joan Maragall, centrada en aquest tema.

Per què és important recuperar el vincle espiritual amb la natura?

Primer: perquè nosaltres també som natura, i en depenem mentre vivim; i la manca d’aquest vincle causa greus desequilibris en la nostra salut espiritual, mental i física. Segon: per viure coherentment amb els valors evangèlics en la nostra relació amb la natura, sigui humana i no humana. És dir, per donar una resposta cristiana als efectes que la crisi sistèmica global causa a la nostra societat, famílies i comunitats, i els efectes que causarà, cada vegada més greus, durant la resta de les nostres vides.

Com l’hem de recuperar, per tant?

Transformant tots els aspectes de la nostra vida que no siguin coherents amb els valors evangèlics: assumint la conversió ecològica, sortint fora dels ambients artificials, fent abstinència de tecnologies, conreant la pregària a la natura, amb recers en plena natura; si és possible, sols, seguint l’exemple de Jesús, pregant no sols pels nostres germans humans, sinó també per la resta d’éssers vius, per la natura sofrent i maltractada, dedicant temps a la seva contemplació silenciosa, íntima i agraïda…

Com podem canviar de mentalitat?

La major part de la nostra societat viu immersa en una exterioritat consumista, buida de sentit, que és destructiva per a la natura i tòxica per a l’ànima. El magisteri de l’Església és clar: cal assumir la conversió ecològica amb totes les conseqüències –té a veure en el nostre estil de vida i en tots els àmbits on hi tenim responsabilitats: l’alimentació, el vestit, la llar, el transport…-. La credibilitat i la pau interior la dóna només un testimoni de vida coherent amb els valors que ens sostenen.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín pel Full Dominical del 13 de novembre.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)