El claustre de Santa Anna acull la IV Jornada Mundial dels Pobres

El Secretariat de Pastoral Social i Caritativa de l’Arquebisbat de Barcelona celebra la festa fent una crida a «superar les barreres de la indiferència»

16 Nov, 2020
Església de Barcelona
 Celebració de la IV Jornada Mundial dels Pobres

L’Església ha celebrat aquest 15 de novembre la IV Jornada Mundial dels Pobres, convocada pel Sant Pare.  En aquest context, el Secretariat de Pastoral Social i Caritativa de l’Arquebisbat de Barcelona va acollir el mateix diumenge la celebració comunitària de l’Eucaristia i l’Adoració al Santíssim.  La trobada va tenir lloc precisament al claustre de la parròquia Santa Anna. Precisament, l’Hospital de Campanya del centre de Barcelona, que cada dia acull gent sense sostre i els dóna el caliu d’una família i un àpat, seguint el lema d’enguany: “Allarga la mà al pobre” (Si 7,32).

La celebració es va fer a la llum del missatge del Sant Pare, amb motiu d’aquesta IV Jornada Mundial dels Pobres. El director del Secretariat de la Pastoral Social i Caritativa, Mn. Joan Costa va ser l’encarregat de presidir, acompanyat del rector de la parròquia de Santa Anna, Mn. Peio Sánchez, així com el vicari, Mn. Xavier Morlans i diversos pastors de l’Arxiprestat.

Superar les barreres de la indiferència

En el moment de l’homilia, Mn. Joan Costa va exposar com el lema, suposa «una invitació a la responsabilitat i un compromís directe de tots aquells que se senten part de la mateixa destinació. És una crida a portar les càrregues dels més febles». Amb aquest propòsit, va exhortar els presents a  «superar les barreres de la indiferència». Exposant les paraules del Papa Francesc va recordar que la pobresa sempre assumeix rostres diferents, i com «mirar Déu ens permet veure a l’altre amb ulls nous. Crist ens transforma la mirada, per veure com veu ell».

Per trencar amb la indiferència i aquesta incapacitat per plorar pel sofriment aliè, Mn. Costa va donar tres camins. D’una banda, «Fer nostres els sentiments del Pare i de Jesús». «Un Pare que estima fins al punt de donar al seu Fill per la salvació de cada home», va dir. En segon lloc, «sentir-nos Església i mirar a el cel, per fer nostres els sentiments dels Sants», vivint així en profunditat la comunió dels sants i ser “illes de misericòrdia enmig la indiferència”, com diu el Papa. Finalment, en tercer lloc, interpel·lar-nos davant el patiment dels germans. «El patiment de l’altre constitueix una crida a la conversió, perquè la necessitat del germà em recorda la fragilitat de la meva vida, el meu dependència de Déu i dels germans».

Pregària per descobrir el germà

Mn. Joan Costa, va animar a l’oració amb el Senyor. Per encendre el seu propòsit, que rau en el servei als pobres. «Quan mirem, descobrim els seus anhels,  les seves peticions i ens posem a la seva disponibilitat. Aquesta manera de pregar porta a l’acció, al servei incondicional i gratuït cap als preferits de el Senyor». Sempre, amb una actitud d’esperança, apuntant a «redreçar el cor, estar ferm i no angoixar-se en temps d’adversitat», va dir citant el Sant Pare. Va demanar que «la pregària a la Mare dels pobres pugui reunir als seus fills predilectes i a quants els serveixen en el nom de Crist. I que aquesta mateixa oració transformi la mà estesa en una abraçada de comunió i de renovada fraternitat».

Una mà, cada dia de l’any

Després de l’adoració al Santíssim, tots plegats van dinar al claustre amb els preferits del Pare. Van compartir taula, sent, un cop més, exemple d’aquest crit que ens arriba de fraternitat amb el germà. I l’endemà, un cop més s’allargarà la mà al pobre a la parròquia Santa Anna. Així, tal com demana el Sant Pare, «no es tracta d’un dia a l’any per recordar-nos dels pobres, sinó quelcom que hem de tenir present cada dia, perquè sempre tindrem pobresa al nostre voltant i sempre podem tenir una mà estesa a l’altra víctima de qualsevol mena de pobresa».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)