El claustre de Santa Anna acull la IV Jornada Mundial dels Pobres

El Secretariat de Pastoral Social i Caritativa de l’Arquebisbat de Barcelona celebra la festa fent una crida a «superar les barreres de la indiferència»

16 Nov, 2020
Església de Barcelona
 Celebració de la IV Jornada Mundial dels Pobres

L’Església ha celebrat aquest 15 de novembre la IV Jornada Mundial dels Pobres, convocada pel Sant Pare.  En aquest context, el Secretariat de Pastoral Social i Caritativa de l’Arquebisbat de Barcelona va acollir el mateix diumenge la celebració comunitària de l’Eucaristia i l’Adoració al Santíssim.  La trobada va tenir lloc precisament al claustre de la parròquia Santa Anna. Precisament, l’Hospital de Campanya del centre de Barcelona, que cada dia acull gent sense sostre i els dóna el caliu d’una família i un àpat, seguint el lema d’enguany: “Allarga la mà al pobre” (Si 7,32).

La celebració es va fer a la llum del missatge del Sant Pare, amb motiu d’aquesta IV Jornada Mundial dels Pobres. El director del Secretariat de la Pastoral Social i Caritativa, Mn. Joan Costa va ser l’encarregat de presidir, acompanyat del rector de la parròquia de Santa Anna, Mn. Peio Sánchez, així com el vicari, Mn. Xavier Morlans i diversos pastors de l’Arxiprestat.

Superar les barreres de la indiferència

En el moment de l’homilia, Mn. Joan Costa va exposar com el lema, suposa «una invitació a la responsabilitat i un compromís directe de tots aquells que se senten part de la mateixa destinació. És una crida a portar les càrregues dels més febles». Amb aquest propòsit, va exhortar els presents a  «superar les barreres de la indiferència». Exposant les paraules del Papa Francesc va recordar que la pobresa sempre assumeix rostres diferents, i com «mirar Déu ens permet veure a l’altre amb ulls nous. Crist ens transforma la mirada, per veure com veu ell».

Per trencar amb la indiferència i aquesta incapacitat per plorar pel sofriment aliè, Mn. Costa va donar tres camins. D’una banda, «Fer nostres els sentiments del Pare i de Jesús». «Un Pare que estima fins al punt de donar al seu Fill per la salvació de cada home», va dir. En segon lloc, «sentir-nos Església i mirar a el cel, per fer nostres els sentiments dels Sants», vivint així en profunditat la comunió dels sants i ser “illes de misericòrdia enmig la indiferència”, com diu el Papa. Finalment, en tercer lloc, interpel·lar-nos davant el patiment dels germans. «El patiment de l’altre constitueix una crida a la conversió, perquè la necessitat del germà em recorda la fragilitat de la meva vida, el meu dependència de Déu i dels germans».

Pregària per descobrir el germà

Mn. Joan Costa, va animar a l’oració amb el Senyor. Per encendre el seu propòsit, que rau en el servei als pobres. «Quan mirem, descobrim els seus anhels,  les seves peticions i ens posem a la seva disponibilitat. Aquesta manera de pregar porta a l’acció, al servei incondicional i gratuït cap als preferits de el Senyor». Sempre, amb una actitud d’esperança, apuntant a «redreçar el cor, estar ferm i no angoixar-se en temps d’adversitat», va dir citant el Sant Pare. Va demanar que «la pregària a la Mare dels pobres pugui reunir als seus fills predilectes i a quants els serveixen en el nom de Crist. I que aquesta mateixa oració transformi la mà estesa en una abraçada de comunió i de renovada fraternitat».

Una mà, cada dia de l’any

Després de l’adoració al Santíssim, tots plegats van dinar al claustre amb els preferits del Pare. Van compartir taula, sent, un cop més, exemple d’aquest crit que ens arriba de fraternitat amb el germà. I l’endemà, un cop més s’allargarà la mà al pobre a la parròquia Santa Anna. Així, tal com demana el Sant Pare, «no es tracta d’un dia a l’any per recordar-nos dels pobres, sinó quelcom que hem de tenir present cada dia, perquè sempre tindrem pobresa al nostre voltant i sempre podem tenir una mà estesa a l’altra víctima de qualsevol mena de pobresa».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)