El cardenal Omella ordena tres nous diaques, camí del sacerdoci

L'arquebisbe de Barcelona insta a Jaime Moyá, Fernando Gilabert i Íñigo de Alonso a viure el diaconat amb entrega i humilitat

21 Març, 2022
Església de Barcelona

Fotografies: Catedral de Barcelona (Guillem F. Gel.)

Coincidint amb la festa de Sant Josep, aquest 19 de març, la Catedral de Barcelona ha acollit l’ordenació diaconal de Jaime Moyá, Fernando Gilabert i Íñigo de Alfonso. El cardenal Joan Josep Omella que va presidir la celebració, va aprofitar l’ocasió per felicitar tots els Joseps i Josefas, i va donar l’enhorabona als tres nous diaques, instant-los a actuar com a humils servidors de Déu i la comunitat. 

Superar la meta amb humilitat

«Enhorabona per la vostra valentia per haver decidit seguir al Senyor». Així va felicitar el Cardenal als tres candidats, en aquest nou pas cap al sacerdoci. Un nou pas fet amb decisió després «d’un discerniment i resistències internes i externes que de vegades s’han presentat al seu camí», va dir el Cardenal.

Davant aquesta «meta superada», el cardenal va recordar-los no oblidar mai l’actitud d’humilitat i servei. En aquest sentit, va encoratjar-los a actuar com a servidors, deixant a una banda la «tendència a escalar» i el «carrerisme», va dir Omella citant el Sant Pare. Així els va exhortar a ser seguidora del Poble de Déu, «no amos ni rectors». «Som enviats per evangelitzar, bella missió, i l’única manera és amb caritat i comunió. Estimant el poble de Déu i aquest món», va declarar-los el Cardenal.

Com a full de ruta per realitzar bé aquest nou servei del diaconat, els va econratjar, d’una banda, a viure’l amb «disponibilitat i entrega» als germans. En segon lloc, a ser «mansos», excercint una humilitat viscuda amb l’ajuda del Senyor. Al costat d’aquests dos aspectes va subratllar la pregària, necessària per mantenir la relació amb Déu i ser servidors de la comunitat. 

Ordenació diaconal, revestiment i inici

En el ritu de l’ordenació diaconal, va tenir lloc l’esperat moment, amb la pregària d’ordenació per part del Cardenal i la imposició de mans al cap dels candidats per ordenar-los diaques. Després, una vegada revestits amb l’estola i la dalmàtica, Omella els va entregar el llibre dels ministeris com a signe de l’ofici diaconal, per proclamar l’Evangeli en les celebracions litúrgiques i els va abraçar per segellar l’acceptació dels nous diaques com a col·laboradors seus. 

Una vegada feta la litúrgia de l’Eucaristia i el ritu de la comunió, es va donar pas al ritu conclusiu.  Finalment, els nous ordenats van rebre l’escalfor dels presents a la Catedral que els van felicitar per aquest nou esglaó camí cap al sacerdoci. 

Il·lusió en aquest nou camí

«L’ordenació és una gran alegria que ens dóna força i il·lusió per a servir a Crist a través de la seva Església, – declara Mn. Íñigo de Alfonso, un dels nous diaques ordenats- . Ens omple d’esperança per entregar-nos i ajudar les nostres comunitats». Destaca com que sigui el dia de Sant Josep, patró del Seminari, aporta un caire especial a la celebració, ja que «ha sigut i és el nostre model en el ministeri que comencem», exposa. Ara, ja com a diaca, Íñigo es mostra «il·lusionat per conèixer més la Diócesis i els companys de presbiteri, per així fer camí des del servei caminant tots junts com el Sant Pare ens demana en aquest Sínode», afegeix.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)