El cardenal Omella fa una estada amb seminaristes de Barcelona a Barbastre

El cardenal Omella anima els futurs preveres de Barcelona a seguir l'exemple de fe dels claretians màrtirs de la ciutat aragonesa

13 Abr, 2026
smunoz

El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, els bisbes auxiliars de Barcelona, Mons. David Abadías i Mons. Javier Vilanova i Pellisa, i tots seminaristes de Barcelona, han fet una estada del 6 al 10 d’abril a Barbastre.

El cardenal Omella anima els futurs preveres de Barcelona a seguir l’exemple de fe dels claretians màrtirs de Barbastre

Un dels dies, el cardenal Omella ha dirigit una meditació en què ha recordat la vida dels joves seminaristes màrtirs claretians de Barbastre, que van morir per la seva valentia a viure la seva fe i el seu compromís baptismal. Durant el seu discurs, el prelat barceloní els ha demanat «no buscar mai camins de triomf» i els ha encoratjat a seguir amb la vocació sacerdotal, tot i les adversitats.

«El normal és que caminem en mig de tempestes i de problemes, així succeeix també en totes les vocacions, en totes les famílies, inclòs en les que regna l’amor més profund. Però si som fidels al Senyor trobarem i sentirem el seu consol com el van sentir els seminaristes claretians», ha recordat.

«Demana-li al Senyor que t’ajudi a viure la fe amb valentia i a confiar plenament en Ell»

L’arquebisbe ha animat als seminaristes que demanin al Senyor que els ajudi a «viure la fe amb valentia i a confiar totalment en Ell». «Demana-li que ningú ni res pugui separar-te de la seva amistat», ha emfatitzat, tot recordant el martiri dels joves seminaristes claretians de Barbastre.

El cardenal Omella s’ha dirigit als seminaristes i els ha manifestat que donin gràcies al Senyor «pel do de la vocació sacerdotal». També els ha convidat a demanar perquè «molts joves estiguin disposats a respondre amb generositat la seva crida».

Estada en comunitat

Durant aquests dies, han fet visites culturals a ciutats i pobles com Barbastre, Aínsa, Peralta de la Sal o el santuari de Torreciutat, entre d’altres.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Moisès us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Però, al principi no era pas així.

(Mt 19,3-12)