Es presenta “Laudato si’ y grandes ciudades”

L'arquebisbe emèrit de Barcelona presenta un recull de les ponències i conclusions del congrés de Rio organitzat per la Fundació Antoni Gaudí

Uns dies abans de Sant Jordi, s’ha presentat el darrer llibre de l’arquebisbe emèrit i president de la Fundació Antoni Gaudí per a les Grans Ciutats, card. Lluis Martínez Sistach: Laudato sí’ y grandes ciudades. És el resultat de les ponències i conclusions presentades en el segon Congrés organitzat per la fundació catalana, a Rio de Janeiro, del 13 al 15 de juliol de 2017.

La publicació recull les ponències presentades. La versió castellana del Congrés és la primera que s’ha publicat, però s’espera l’edició en català (Ed. Claret), en italià (Ed. Vaticana) y en portuguès, per una editorial de Brasil.

Canvi global

L’acte va tenir lloc a l’auditori de la Residència d’Investigadors del Consell  Superior d’Investigacions Científiques. El director, Lluís Calvo, va obrir l’acte i va coordinar el col·loqui. “Estem vivint el que ja s’anomena ‘el canvi global” – exposava el director-. “És un fet que estem vivint i una situació què posa en perill d’extinció moltes espècies animals i vegetals”, va dir.

Per altra part, també, es va mencionar la creixent urbanització de la població mundial i l’envelliment de la població que viu i viurà en aquests grans metròpolis. Com poder treballar perquè les grans urbs del present i del futur siguin el que se n’ha dit ‘ciutats amigables’, és a dir, ciutats més humanes. Per això, segons va exposar Calvo, la Residència d’Investigadors acollia amb la presentació d’un llibre la ciència i l’Església. “Es posen a reflexionar, cadascú des de la seva pròpia perspectiva, sobre la resposta que podem donar als reptes que, com sempre, també avui ens planteja el progrés social”, va dir.

Martínez Sistach: “Hem de treballar des de la ciència i des de l’ètica”

El cardenal Martínez Sistach va exposar que “el  primer objectiu del Congrés de Rio de Janeiro va ser ecològic, però el segon objectiu va ser de caràcter ètic. “Desitgem unir la ciència i la consciència, com acostuma a dir el papa  Francesc”, va dir. Va informar que el Congrés va dedicar les seves tres jornades a tres temes concrets: l’aigua potable, la qualitat de l’aire i el problema de les deixalles.

El cardenal va aprofundir en els tres punts, o les tres paraules amb inicial “R”, que glossa el papa Francesc en el missatge enviat al Congrés – i que naturalment s’incorpora en el llibre-: respectar el nostre entorn; responsabilitat davant la qualitat de l’aire i de l’aigua; relacions humanes  més càlides. “El nostre Congrés de Rio em sembla que és una aportació més als esforços que estan en curs en tot el món per poder donar resposta als reptes que ens planteja el canvi climàtic”, va afegit.

Doctor Joan O. Grimalt: “L’encíclica de Francesc és molt oportuna”

“L’encíclica del papa Francesc sobre l’ecologia em sembla que és molt oportuna”, va dir el doctor Joan O. Grimalt,  professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques i director del Instituto de Diagnóstico Ambiental y Estudios del Agua (IDEA-CSIC) y del Centro de Investigaciones y Desarrollo (CID-CSIC).

Grimalt, ponent en el congrés de Rio, va explicar les propietats extraordinàries “d’aquesta molècula que anomenem l’aigua”. Va parlar del cicle de l’aigua, de les corrents oceàniques i “de la seva funció d’hivernacle, que fa que no estiguem tots congelats”. Va fer referència als efectes del canvi climàtic. Va dir, també, que la lluita efectiva contra el canvi climàtic comporta la modificació de l’actual model energètic. No hi ha altre camí.

Encara hi som a temps!

El cardenal, recolzant actitud esperançada, va citar un passatge de l’encíclica de Francesc: “Malgrat tot, encara hi som a temps!”. “Però anem massa lentament –van dir altres-.  El problema de fons és que la nostra societat reconegui que no podem continuar amb aquest estil de vida d’ara”. S’ha d’imposar un estil de vida personal i social de major sobrietat. Davant d’això, ¿què pot fer l’Església?, Que no deixi d fer allò que pot fer”, va dir algú d’entre el público.“.