El cardenal Lluís Martínez Sistach presenta dos llibres en la setmana de Sant Jordi

El Mn. Norbert Miracle i el Dr. Francesc Torralba presenten les dues publicacions de l’arquebisbe emèrit de Barcelona titulades Evangelitzar amb alegria les grans ciutats i Actualitat pastoral dels sínodes diocesans i concilis provincials

21 Abr, 2021
Església de Barcelona

Coincidint amb la vigília de Sant Jordi, el cardenal Lluís Martínez Sistach ha presentat de manera virtual dos llibres titulats Evangelitzar amb alegria les grans ciutats i Actualitat pastoral dels sínodes diocesans i concilis provincials. El vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense i rector del Vendrell, Mn. Norbert Miracle, i el doctor en filosofia, teologia i pedagogia i catedràtic de la Universitat Ramon Llull, Dr. Francesc Torralba, han estat els encarregats de presentar ambdues publicacions, en un acte moderat pel representant de l’editorial Claret. Joan Jové.

Una vocació d’evangelització i sinodalitat

El cardenal Lluís Martínez Sistach ha explicat que «la pandèmia ha estat la causa dels dos llibres que avui presentem, la preparació dels dos llibres em va ajudar a viure aquells mesos tan difícils de confinament». Per començar ha parlat del llibre Actualitat pastoral dels sínodes diocesans i concilis provincials relatant que ha servit per «descobrir que les paraules del Concili Vaticà II sobre els sínodes diocesans i concilis provincials són paraules de present i de futur. Cal una pastoral de conjunt que enriqueixi la vida diocesana amb la celebració d’un sínode de tant en tant i coordinant la pastoral de les diferents diòcesis de la província o de la regió mitjançant un concili per prendre decisions vinculants per tal que a un territori hi hagi una unitat pastoral».

També ha explicat quin és el perquè de la celebració del Concili Provincial Tarraconense de 1995. «Fonamentalment es va celebrar perquè a la Tarraconense es feia un treball conjunt cada vegada més intens: els bisbes es reunien, preparaven documents, es coordinava la pastoral en diferents àrees i diòcesi, i tot això es va voler fer palès en un concili provincial, per prendre decisions vinculants jurídicament. El Concili Provincial Tarraconense va suposar una unió entre tots els membres de l’Església, preveres i laics, i es va aconseguir una gran sinodalitat».

El cardenal Martínez Sistach també ha posat sobre la taula la intenció del llibre Evangelitzar amb alegria les grans ciutats que «pretén ajudar als pastors de les grans ciutats amb el ministeri d’evangelitzar-les, aquest llibre vol ajudar als preveres, laics, religiosos i religioses que treballen a totes les ciutats del món».

Actualitat pastoral dels sínodes diocesans i concilis provincials

Mn. Norbert Miracle ha estat l’encarregat de presentar el llibre Actualitat pastoral dels sínodes diocesans i concilis provincials. «Aquest llibre uneix les dues facetes del cardenal Martínez Sistach, el dret canònic i el servei de la pastoralitat de l’Església», explica Miracle. La Conferència Episcopal Tarraconense és la província eclesiàstica que més concilis ha fet de tota l’Església catòlica, i és per això que el cardenal Lluís Martínez Sistach ha aportat amb aquest llibre «una visió sàvia i prudent alhora que realista d’aquests concilis provincials, parlant sobretot del de 1995 que va suposar una gran novetat la participació de preveres i laics» explica Norbert Miracle.

«La preparació del concili va tenir una clara dimensió espiritual i evangelitzadora que ha marcat el treball posterior de les Esglésies d’aquesta província» assegura el vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense. En paraules del mateix cardenal Martínez Sistach en aquest llibre: «La finalitat principal del concili és el treball constant de coordinació pastoral al servei del poble de Déu que pelegrina a Catalunya». La qual cosa «ens ajuda a mirar al futur de les esglésies en comunió» ha finalitzat Miracle.

Evangelitzar amb alegria les grans ciutats

El Dr. Francesc Torralba, per altra banda, ha presentat el llibre Evangelitzar amb alegria les grans ciutats del qual ha ressaltat la seva claredat i agilitat de lectura, però obrint la porta a «moltes lectures que estan presentades amb un to pastoral». Torralba ha posat en relleu que el llibre fa «un diagnòstic que té el vector esperança. Hi ha una mirada que, sense amagar les dificultats i els obstacles, ens permet fer un diagnòstic que intenta moure’s en un equilibri; per tant, al llegir-lo no quedem desanimats sinó que som capaços de veure les oportunitats per arribar a aquesta evangelització a la qual tots estem cridats».

«Les grans ciutats no són llocs homogenis o uniformes sinó que són plurals i fins i tot confrontats. Alhora són espais ambivalents on es troba el més excels de la condició humana però també el més negatiu. No podem veure només les seves ombres sinó que hem de ser capaços de veure les seves llums», ha assegurat el doctor en filosofia, teologia i pedagogia.

Per altra banda ha demanat una Església que surti a curar als més vulnerables. «L’Església està cridada a la ciutat per ser guaridora dels que estan ferits emocionalment i espiritualment.» Finalment ha afirmat que «ens fa falta arremangar-nos i ser testimonis vius del Crist, per ser expressius d’aquest amor i d’aquesta guarició de les ferides en aquesta societat».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)