El cardenal Giuseppe Versaldi investit com a doctor honoris causa de l’Ateneu Universitari Sant Pacià

L'Emm. I Rvdm. Giuseppe Versaldi va signar el decret d'erecció juntament amb els Estatuts de la universitat l'any 2015

09 Maig, 2023
Església de Barcelona

El cardenal Giuseppe Versaldi va néixer l’any 1943 a Villarboit, una població d’uns 400 habitants a la regió del Piemont, Itàlia. La història de la seva vocació és molt especial. Quan era petit, a l’escola, la seva mestra va preguntar als seus companys i a ell què volien ser de grans. Ell explica que sense pensar-s’ho massa va escriure «sacerdot». Després va explicar que tenia un oncle que era sacerdot i que per poder mantenir la seva parròquia anava a conrear arròs. Als 11 anys, Giuseppe Versaldi va entrar al seminari.

El reverendíssim Giuseppe Versaldi ha estat nomenat doctor honoris causa per l’Ateneu Universitari San Pacià com a reconeixement a la seva trajectòria. Va ser ordenat sacerdot l’any 1967 i, posteriorment, l’any 1972 va ser enviat a Roma per estudiar psicologia i dret canònic. Després de completar els seus estudis, va tornar a la seva diòcesi i va iniciar diversos projectes pastorals. L’any 2007, el papa Benet XVI el va nomenar bisbe d’Alessandria i al 2012 cardenal. Ja sota el pontificat del papa Francesc, va ser nomenat prefecte de la Congregació per a l’Educació Catòlica, un càrrec de gran rellevància que el va convertir en un col·laborador molt proper del sant pare. L’any 2015 el Cardenal Versaldi va signar el decret d’erecció juntament amb els Estatuts del Ateneu Universitari Sant Pacià.

l’Església ha entès bé la necessitat del diàleg amb el món

El nou doctor honoris causa de l’Ateneu Universitari Sant Pacià  ha manifestat que «l’Església, gràcies a l’impuls del Concili Vaticà II, ha entès bé la necessitat del diàleg amb el món, així com, reforçant l’estil evangèlic d’un amor que comparteix les dificultats». En el mateix discurs ha resumit els tres punts importants dels quals parla el Papa Francesc sobre el tema de la presència catòlica en el diàleg entre la fe i la raó: l’amor i la recerca de la veritat, l’amor i la recerca del diàleg i per últim, l’amor i la recerca de les perifèries.

El cardenal Versaldi ha assenyalat la importància de mantenir viva la sensibilitat cap a la veritat, i va citar les paraules de Benet XVI, qui afirmava que la tasca de l’Església és convidar una i altra vegada a la raó a buscar la veritat, el bé i Déu, i a descobrir les llums que han sorgit al llarg de la història de la fe cristiana. El cardenal Versaldi comparteix aquest auguri per a l’Ateneu Sant Pacià, desitjant que continuï en el seu camí de recerca de la veritat i servint a la humanitat per a major glòria de Déu.

El cardenal Omella ha conclòs dient que: «la distinció honoris causa del cardenal Versaldi és motiu d’una gran alegria per a tots nosaltres. Aquesta distinció acadèmica, la més alta en el món universitari, és un reconeixement sincer i un agraïment a la persona a la qual se li concedeix». A més ha afegit que: «la nostra alegria és expressió d’un camí, que troba en el cardenal Versaldi un mestre al qual avui reconeixem».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)