El 28% de les persones en situació de sense llar tenen feina

Fotografia: Càritas Barcelona

Amb motiu del 23 de novembre, dia europeu de les persones sense llar, 36 entitats i l’Ajuntament de Barcelona, que conformen la XAPSLL (Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona) s’han concentrat un any més a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Les entitats han denunciat la situació de desprotecció que pateixen les persones que viuen al carrer. Per fer-ho, un grup de teatre format per persones ateses per l’Obra Social Sta. Lluïsa de Marillac han fet una representació teatral per incidir en la importància de posar els seus drets al centre, demanant que les persones no quedin “fora de cobertura” i fent èmfasi en les dificultats que tenen per garantir els seus drets. Seguidament, s’han repartit motxilles artesanals elaborades per les persones que han actuat a l’obra. El contingut de les motxilles han estat dibuixos i missatges, on es reclamen aquells drets que veuen vulnerats,i aconseguir que la ciutadania sàpiga quins són els somnis i els desitjos de les persones que estan en situaciósensellar. Seguidament, quatre persones ates es de diferents entitats de la XAPSLL han llegit el manifest anual. Finalment totes les persones assistents han fet pinya, que ha servit perquè els castellers Engrescats de la Universitat Ramon Llull construïssin un pilar i despleguessin la pancarta amb el lema “Ningú sense llar”.

 La feina, un element necessari que no garanteix sortir del sensellarisme

Durant l’acte, Fina Contreras, cap del programa de Sense Llar i Habitatge de Càritas Barcelona i Maite Mauricio, de la cooperativa Suara han explicat que les entitats socials que conformen la XAPSLL, així com l’administració local, estan donant resposta habitacional a 2913 persones a la ciutat de Barcelona, un 4% més que l’any anterior.

Contreras ha destacat que al darrer diagnosi 2022 de la situació de sensellarisme a Barcelona elaborat per la XAPSLL advertia que cada vegada és més comú trobar-se persones que tot i tenir feina, viuen en situació de carrer. “Malgrat que el sensellarisme s’associa amb una falta d’ingressos econòmics i amb una exclusió del mercat laboral, el 27,6% de les persones enquestades deien que estaven fent o havien començat una activitat laboral. Això ens preocupa, ja que demostra com la feina ja no és un factor suficient per sortir de la situació de pobresa i exclusiósocial”,ha advertit. Elsingressosd’aquestes persones difícilment superen els 800€ mensuals, i demostra que la impossibilitat d’accedir a un lloguer assequible o l’increment de preus dels productes de primera necessitat estan causant estralls en les persones més vulnerables de la ciutat. Qüestions com el gènere, l’origen ètnic i geogràfic, la racialització o l’edat són factors socials que interactuen entre si, i que defineixen l’estructura d’oportunitats de les persones. Així, ser dona, jove, migrant o una persona grans pot fer augmentar el risc de veure’s abocat a una situació de sensellarisme.

Les portaveus de la XAPSLL també han volgutdestacarque un 54,1% de les persones ensituació de sense llar ateses en equipaments i serveis residencials durant el 2022 eren de nacionalitat estrangera no comunitària. “L’exclusió administrativa que fa que les persones migrants no disposin de permís de residència o de treball, que sumat a una debilitat de les xarxes de suport familiar les situa en una major probabilitat de patir situacions de sensellarisme”, ha afirmat.

En aquest sentit, la XAPSLL ha demanat que les actuacions de l’administració per afavorir la inserció laboral de les persones ateses tinguin en compte que trobar una feina només és una part del procés de recuperació per a les persones que han passat per situacions de sensellarisme. “Detectem una mancança de polítiques generadores de llocs de treball compatibles amb situacions d’exclusió residencial. Qui ha viscut aquestes situacions requereix unes polítiques inclusives més que no pas una inserció a través d’itineraris que poden esdevenir hostils, frustrants i inadequats”, ha dit.

S’ha demanat una aliança entre les agències públiques d’ocupació i els serveis específics, per impulsar programespersonalitzatsicoherentsambelsprincipisdel’atenciócentradaenlapersona.“S’hande poder compatibilitzar els processos de recuperacióque viuenles persones ateses ambla inserció laboral i evitar que ocupar un lloc de treball suposi un retrocés”, han demanat les entitats.

També s’ha incidit en els factors d’exclusió associats a l’alta temporalitat, a la precarietat laboral i a la impossibilitatd’accediraunafeinaperqüestionslegals.“Aquestsfactorsgenerenunarelaciócomplexa amb el mercat laboral per una part cada cop més gran de les persones ateses. Més d’una quarta part de les persones enquestades afirmava no poder accedir al mercat laboral pel fet de no disposar de permís de treball. Això es converteix en una barrera insalvable per a la inserció”.

Finalment, s’ha fet una crida a millorar les polítiques d’ingressos mínims, demanant al Govern de la Generalitat que la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) arribi a tota persona que ho necessiti, ampliant-ne la cobertura i quantia, harmonitzant-la amb l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i fent-la compatible amb ajudes específiques per afrontar les despeses de l’habitatge.