Durant el 2023, Mans Unides va posar en marxa 81 projectes que van canviar la vida de gairebé 80.000 dones

Aquest 8 de març, se celebra el Dia Internacional de la Dona, instituït en 1977 per l’Assemblea General de Nacions Unides per a commemorar la lluita de la dona per la seva participació, en peus d’igualtat amb l’home, en la societat i en el seu desenvolupament íntegre com a persona.

En aquesta jornada, Mans Unides vol recordar que, en ple segle XXI i, malgrat els molts avanços, la pobresa continua tenint rostre de dona, perquè, en cap país del món s’ha aconseguit encara la veritable paritat de gènere.

«Al llarg dels nostres 65 anys d’història, en Mans Unides hem estat testimoni dels enormes progressos que s’han produït en qüestions d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones», assegura Mª José Hernando, del Departament d’Estudis de l’ONG de l’Església Catòlica. «La dona és avui objecte de major protecció legal i gaudeix de més garanties que mai. Gràcies a l’esforç de governs i institucions, i amb el paper indispensable de la societat civil en el reconeixement de la dignitat de les dones, els seus drets i les seves responsabilitats, s’han aconseguit grans millores en la instrucció de les nenes i en la promoció de les dones, factors fonamentals per a desarrelar la pobresa i promoure el desenvolupament», explica Hernando.

1 de cada 10 dones viu en pobresa extrema

Però, el camí per recórrer cap a la paritat real de gènere encara és llarg. Segons Nacions Unides, a dia d’avui, 1 de cada 10 dones viu en la pobresa extrema i, de continuar les tendències actuals, d’aquí a 2030, s’estima que 342,4 milions de dones i nenes encara viuran amb menys de 2,15 dòlars al dia. D’aquesta manera, serà impossible aconseguir les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i, principalment, el relacionat amb «garantir la igualtat entre dones i homes i promoure l’autonomia de la dona».

Per a Mª José Hernando, «aquesta pobresa i aquesta desigualtat porten a les dones a continuar sent víctimes de la fam, la malaltia, l’analfabetisme i del tràfic de persones, la desocupació o el treball esclau. A més de sofrir discriminació i exclusió en l’accés a la terra, en la presa de decisions en àmbit públic i privat i en l’exercici del poder». Per això, els problemes relacionats amb les greus violacions de drets humans a les quals s’enfronten les dones són qüestions greus que exigeixen solucions eficaces, estables i duradores, en el marc de la construcció de societats inclusives.

Mans Unides creu fermament que homes i dones tenen els mateixos drets i han de tenir les mateixes oportunitats. Conscients d’això, Mans Unides incorpora la perspectiva de gènere de manera transversal en tots els seus projectes i en 2023 va destinar 6,5 milions d’euros a la posada en marxa de 81 projectes destinats a la promoció dels de drets de les dones i l’equitat. Unes iniciatives que, de l’una o l’altra manera, han aconseguit canviar la vida de gairebé 80.000 dones.

Un d’aquests programes es desenvolupa a l’Equador, on segons xifres de l’Aliança per al Mapatge dels Feminicidis a l’Equador, en 2023 van ser assassinades 321 dones per raons de gènere.

Encara que pegui, encara que mati, marit és

El 8 de març de 2024 és el dia triat per a posar en marxa, de manera oficial, el Programa «Resiliència socioeconòmica de les dones indígenes i pageses de Chimborazo i Tungurahua en context de postpandèmia» que, durant els pròxims 4 anys, duran a terme Mans Unides i els seus socis locals a l’Equador CESSA (Central Equatoriana de Serveis Agrícoles), Fundació Maquita i Fundació Nosaltres amb Equitat.

El propòsit d’aquest ambiciós programa, en el qual s’invertiran més de 3 milions d’euros, és afavorir la resiliència socioeconòmica de les dones indígenes i pageses de 38 comunitats rurals de la serra central de l’Equador.

El programa ha estat construït i pensat amb la participació de dones indígenes i pageses, que, en molts casos, són cap de llar. Són elles les que, principalment, estan assumint les tasques en la finca, per l’èxode del camp a la ciutat o a l’estranger, que s’està vivint en les comunitats rurals. Són elles les que fan els treballs de cures, encara que hi hagi homes adults que conviuen amb elles. I són elles les que, de manera majoritària, continuen patint múltiples violències: violència física, psicològica i sexual, però també violència econòmica i violència política.

A l’Equador, les dones rurals pateixen múltiples discriminacions, per ètnia, per condició econòmica, per ser analfabetes moltes d’elles, per viure en el camp, en comunitats allunyades dels nuclis urbans on tenen un menor accés als serveis socials bàsics i a serveis d’atenció i prevenció de la violència de gènere.

«Moltes vegades aquestes dones no són escoltades en les seves comunitats, no compten amb la confiança i seguretat per a expressar-se lliurement sense que els homes, ja siguin companys, veïns o familiars, riguin d’elles, si és que titubegen en parlar en públic», explica Jessica de l’Olmo.

Gairebé el 63 per cent de les dones rurals de l’Equador han viscut algun tipus de violència física, psicològica, sexual, econòmica o patrimonial.  «I és que —assegura De l’Olmo—, en aquests entorns la violència s’entén com una cosa naturalitzada i, per tant, es tendeix a justificar-la o culpabilitzar a les dones per ella».

Dos són els objectius principals que s’ha proposat aquest programa: enfortir l’autonomia econòmica i social de les dones indígenes perquè puguin disposar i decidir sobre els seus diners i millorar els nivells de convivència social, fomentant la cultura de pau i la vida lliure de violència.

El pròxim 8 de març, les dones de Chimborazo i Tungurahua, «recordarem que hem de continuar lluitant per les nostres filles, les nostres netes i per les quals vindran», assegura Mª Fernanda Yaulema Rodríguez, coordinadora de projectes de la «Fundació Nosaltres amb equitat».

Font i fotografia: Mans Unides