La Fundació Joan Maragall (FJM) té nou president: el Dr. Jaume Angelats, que succeeix el Dr. David Jou. El Dr. Angelats, que accepta el repte «amb gratitud i responsabilitat», fa prop de deu anys que era membre del seu Patronat. Va descobrir la FJM en la dècada dels 90 a través de les seves publicacions, “que oferien fruits d’un treball reflexiu persistent, d’activitats i propostes suggestives”.
«En aquell context, em van nodrir i orientar tant pel que fa a l’aprofundiment personal de la fe com per a l’exercici del ministeri pastoral, en un escenari cultural i social ben canviant ja en diversos aspectes», assegura.
Quins reptes es proposa?
Sortosament, la FJM treballa en equip… Amb el patronat i molts altres col·laboradors, mirarem d’aprofundir i actualitzar les línies fundacionals: cultivant la sinodalitat eclesial, teixint bones relacions amb els variats camps culturals i artístics del país, establint complicitats institucionals per posar en relleu el valor social de la dimensió religiosa, dissenyant propostes de diàleg agosarades i potenciant la difusió de Qüestions de Vida Cristiana, que reflecteix i catalitza actualment moltes inquietuds i iniciatives de la FJM.
Per què és necessària l’existència d’una institució com la FJM?
La FJM procura ser un signe de la condició dialògica de la fe cristiana, que neix d’una actitud d’escolta, obertura i respecte evers l’Altre i tots els altres… En harmonia amb el misteri de l’Encarnació, la comunicació de l’Evangeli, primordialment testimonial i gens impositiva, no pot negligir cap dels aspectes del llenguatge, de la sensibilitat i de l’experiència humana.
Per què amb la nova etapa s’obre un horitzó engrescador?
La pandèmia va comportar l’eclosió d’una crisi amb múltiples efectes. La FJM no en va quedar exempta… Ha calgut una reflexió interna, l’adaptació a condicionaments econòmics més precaris i replantejar el seu sentit en el moment actual. Posant en valor l’especificitat de la FJM i apostant per la seva continuïtat, l’Arquebisbat de Barcelona ha possibilitat recentment el trasllat de la seu a la Balmesiana, obrint-se així una etapa nova, que desitgem i esperem pugui ser creativa i fecunda.