Dr. Jaume Angelats, nou president de la FJM: «Accepto el repte amb gratitud i responsabilitat»

El nou president de la Fundació Joan Maragall es compromet a aprofundir en les línies fundacionals i afrontar els desafiaments de la nova etapa

12 Febr, 2025
Església de Barcelona

La Fundació Joan Maragall (FJM) té nou president: el Dr. Jaume Angelats, que succeeix el Dr. David Jou. El Dr. Angelats, que accepta el repte «amb gratitud i responsabilitat», fa prop de deu anys que era membre del seu Patronat. Va descobrir la FJM en la dècada dels 90 a través de les seves publicacions, “que oferien fruits d’un treball reflexiu persistent, d’activitats i propostes suggestives”.

«En aquell context, em van nodrir i orientar tant pel que fa a l’aprofundiment personal de la fe com per a l’exercici del ministeri pastoral, en un escenari cultural i social ben canviant ja en diversos aspectes», assegura.

Quins reptes es proposa?

Sortosament, la FJM treballa en equip… Amb el patronat i molts altres col·laboradors, mirarem d’aprofundir i actualitzar les línies fundacionals: cultivant la sinodalitat eclesial, teixint bones relacions amb els variats camps culturals i artístics del país, establint complicitats institucionals per posar en relleu el valor social de la dimensió religiosa, dissenyant propostes de diàleg agosarades i potenciant la difusió de Qüestions de Vida Cristiana, que reflecteix i catalitza actualment moltes inquietuds i iniciatives de la FJM.

Per què és necessària l’existència d’una institució com la FJM?

La FJM procura ser un signe de la condició dialògica de la fe cristiana, que neix d’una actitud d’escolta, obertura i respecte evers l’Altre i tots els altres… En harmonia amb el misteri de l’Encarnació, la comunicació de l’Evangeli, primordialment testimonial i gens impositiva, no pot negligir cap dels aspectes del llenguatge, de la sensibilitat i de l’experiència humana.

Per què amb la nova etapa s’obre un horitzó engrescador?

La pandèmia va comportar l’eclosió d’una crisi amb múltiples efectes. La FJM no en va quedar exempta… Ha calgut una reflexió interna, l’adaptació a condicionaments econòmics més precaris i replantejar el seu sentit en el moment actual. Posant en valor l’especificitat de la FJM i apostant per la seva continuïtat, l’Arquebisbat de Barcelona ha possibilitat recentment el trasllat de la seu a la Balmesiana, obrint-se així una etapa nova, que desitgem i esperem pugui ser creativa i fecunda.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)