Diàlegs per a una Església sinodal amb el bisbe Vilanova

Mons. Javier Vilanova participa en una trobada virtual amb diverses entitats socials per preparar el Sínode dels bisbes promoguda pel Secretariat de Pastoral amb Marginats

31 Març, 2022
Església de Barcelona

La preparació pel Sínode dels bisbes del 2023, és «un temps de gràcia, és un moment que s’està vivint amb entusiasme en tots els grups d’Església, és una mirada cap al futur, és una oportunitat per evangelitzar que ens demana esperança, coratge, valentia, creativitat, deixar-nos sorprendre per l’Esperit». Amb aquestes paraules, el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova va donar la benvinguda a les entitats participants en la trobada on-line per compartir experiències i reflexionar sobre aquest procés sinodal que involucra tot el poble de Déu. Justícia i Pau, Braval, Sant Joan de Déu, Ekumene, Sant Egidi, el Secretariat Pastoral amb els Migrants, el Secretariat de Pastoral Penitenciària, Dit i Fet, i el projecte SICAR cat; van ser les entitats que van participar en aquesta trobada, promoguda pel Secretariat de Pastoral pels Marginats.

Diàleg entre entitats

Si poguessis parlar amb el papa Francesc, quina experiència de caminar junts com a entitat compartiries amb ell i quins aspectes t’agradaria debatre per avançar com a Església? A partir d’aquesta doble pregunta, es va establir un diàleg de comunió i participació molt enriquidor. Tots van agrair el coratge del papa Francesc a aquesta invitació per avançar junts com a Església, un Papa que és valent en les seves afirmacions i accions, i que té una especial predilecció perquè l’Església estigui sempre al costat dels pobres i vulnerables.

La germana Adoratriu, Encarna Jordan, directora del projecte SICAR.cat, que acull les víctimes de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual, va demanar aquest esforç per apropar l’Evangeli i estar més al costat de les persones maltractades i ajudar-les en el seu procés de recuperació de la dignitat. En aquest sentit, el desig de Joan Cabot, director del Secretariat Pastoral amb els migrants, «és que les persones que venen se sentin acollides i no estrangeres». Un 40% dels que van a l’església són d’altres indrets, en aquest sentit va destacar la participació creixent en la liturgia de la comunitat ucraïnesa pel gran nombre de refugiats que estan arribant, i com se senten acompanyats per fidels d’altres nacionalitats.

Josep Masabeu de Braval va explicar que han treballat molt el tema de la immigració, durant 15 anys, han participat experts en tots els àmbits, per fer un material útil. «S’aprèn tant dels altres”, diu, a partir dels programes en què treballen en 30 països, amb persones de religions diverses. Vicenta Gallego d’Ekumene, també va destacar l’experiència de comunió en el barri del Raval, amb gent de diversos pobles i cultures, «com viure tots junts la fi del Ramadà, s’aprèn molt els uns dels altres». Jaume Gual de Dit i Fet, avancen junts en petits detalls quotidians com compartir excedents alimentaris amb altres entitats i obrir el seu menjador als qui ho necessiten.

Salvador Maneu de Sant Joan de Déu, va remarcar en aquest caminar junts del projecte sinodal, la inauguració d’un nou centre de dia i apartaments per 25 persones sense llar a Barcelona. I com aspectes per millorar, que puguem «teixir més xarxes de solidaritat entre nosaltres, estiguem oberts al diàleg amb altres institucions i amb persones que no tenen experiència de fe». Posem els pobres en el centre, que la fe esdevingui cultura, oberts amb coratge a les noves realitats, tenint cura de la gent gran, una església propera amb els joves, en el procés de dol», aquest és l’impuls que vol per a l’Església, Josep Agulló, de Sant’Egidio Barcelona.

Miquel Torres es va definir com a gitano, representant de Justícia i Pau i va demanar que les persones que han estat ajudades com és el seu cas, siguin les que formin part de les entitats per poder aportar la seva experiència. Va demanar una església més intercultural, en que la dona sigui més valorada.

«Com a Església diocesana hem de donar exemple, m’agradaria que  les diverses entitats i delegacions socials treballéssim d’una forma més propera, ser testimonis de comunió», va ser la petició de Mn. Josep Carod, director de pastoral penitenciaria. En aquest sentit, es va emplaçar els assistents a una trobada presencial, que es farà al mes de maig, amb el bisbe Javier Vilanova, per seguir avançant en aquest camí de coneixement i col·laboració entre les entitats socials.

Glòria Carrizosa Servitje
Secretariat de pastoral pels marginats

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)