Arrenca «Diàlegs d’Esperança des de l’art contemporani»

Aquest dimecres ha tingut lloc la inauguració de «Diàlegs d’Esperança des de l’art contemporani» a l’església de Sant Jaume de Barcelona

06 Nov, 2025
smunoz

Fotos: A. Codinach

Aquest dimecres s’ha inaugurat la intervenció «Diàlegs d’Esperança des de l’art contemporani» a la capella del Santíssim de l’església de Sant Jaume de Barcelona. Les obres exposades ens conviden al diàleg entorn l’esperança. Ho fan tant des del seu interior, a mode de díptics, com entre elles i el patrimoni existent a la Capella del Santíssim. Amb elles es vol donar visibilitat a allò que esperem i que no es veu i, també als qui no esperem ni veiem; donar veu al silenci i als silenciats.

Les obres exposades:

Iniciativa diocesana

L’acte inaugural ha comptat amb la participació de Margarita Bofarull, delegada diocesana de pastoral fe i cultura, Mons. Xabier Gómez, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, i Eloi Aran, membre del patronat de la Fundació Joan Maragall com a representant de l’equip comissari de la proposta.

Aquesta és una iniciativa de la Delegació diocesana de pastoral fe i cultura de l’Arquebisbat de Barcelona amb el suport del Museu Diocesà de Barcelona, la Fundació Joan Maragall, la parròquia de Santa Maria del Pi i Sant Jaume de Barcelona, Ars Viva i el Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

L’exposició sobre l’esperança

La proposta museogràfica s’ha basat en la senzillesa i la buidor com a condició de possibilitat per al diàleg entorn l’esperança. A tal efecte, s’ha disposat una catifa vinílica de forma el·líptica com a lloc central que incorpora la informació bàsica sobre les obres exposades disposades al seu perímetre. L’eix central de la catifa expositiva condueix el visitant al llarg de les obres fins a dur-lo a les pintures murals del presbiteri. S’ha disposat també d’un espai per a la reflexió i el retorn dialogal per part dels visitants, convidant-los a deixar la seva impressió en una cortina d’ocells de papiroflèxia, que és alhora el logotip de l’exposició i remet a l’acció de l’Esperit Sant.

Obert a entitats i iniciatives

La intervenció s’ofereix com un espai obert a entitats i iniciatives que vulguin afegir-se al diàleg sobre l’esperança fins a la seva clausura, el 2 de febrer de 2026, les entitats interessades preguem s’adrecin a la Fundació Joan Maragall. Fins al moment ja està confirmada la trobada amb el germà Cristian de Taizé amb escoles cristianes per al dimecres 12 de novembre de 2025 i una sessió «Testimonis sobre una arquitectura per a l’esperança» per al dilluns 26 de gener de 2026 com a activitat especial del Seminari de Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall. Des de la pàgina web del Museu Diocesà de Barcelona s’anunciaran les activitats programades.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)