Fotos: A. Codinach
Aquest dimecres s’ha inaugurat la intervenció «Diàlegs d’Esperança des de l’art contemporani» a la capella del Santíssim de l’església de Sant Jaume de Barcelona. Les obres exposades ens conviden al diàleg entorn l’esperança. Ho fan tant des del seu interior, a mode de díptics, com entre elles i el patrimoni existent a la Capella del Santíssim. Amb elles es vol donar visibilitat a allò que esperem i que no es veu i, també als qui no esperem ni veiem; donar veu al silenci i als silenciats.
Les obres exposades:
- Ana Maria da Silva Cardoso ha presentat «Futur proper», una obra que «tracta de mostrar la vulnerabilitat actual i la força transformadora dels humans quan es deixen guiar per l’Esperit»; el dominic.
- Fray Félix Hernández ha presentat «Contigo – En ti», un díptic que «reflexiona sobre l’origen i l’objecte de l’esperança, sobre la seva dimensió compartida, tant a nivell humà com transcendent; així com sobre la seva capacitat transformadora i transformant des de, en i davant les ferides i els patiments de l’ésser humà i de la societat».
- Goretty Pomé ha presentat «Llum de la ferida», un díptic que «explora com les ferides poden ser una porta cap a l’esperança».
- Lau Feliu ha parlat sobre la «Pietat Mediterrània», una escultura que «és un intent de parlar, de llençar un clam per la justícia; un plor pels ofegats, un prec per un món millor”» Aquesta darrera peça entra en diàleg, alhora, amb el patrimoni artístic existent a la capella del Santíssim, la pintura mural Christus patiens del presbiteri, obra del pintor Guillem Soler Gatvillaró.
Iniciativa diocesana
L’acte inaugural ha comptat amb la participació de Margarita Bofarull, delegada diocesana de pastoral fe i cultura, Mons. Xabier Gómez, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, i Eloi Aran, membre del patronat de la Fundació Joan Maragall com a representant de l’equip comissari de la proposta.
Aquesta és una iniciativa de la Delegació diocesana de pastoral fe i cultura de l’Arquebisbat de Barcelona amb el suport del Museu Diocesà de Barcelona, la Fundació Joan Maragall, la parròquia de Santa Maria del Pi i Sant Jaume de Barcelona, Ars Viva i el Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.
L’exposició sobre l’esperança
La proposta museogràfica s’ha basat en la senzillesa i la buidor com a condició de possibilitat per al diàleg entorn l’esperança. A tal efecte, s’ha disposat una catifa vinílica de forma el·líptica com a lloc central que incorpora la informació bàsica sobre les obres exposades disposades al seu perímetre. L’eix central de la catifa expositiva condueix el visitant al llarg de les obres fins a dur-lo a les pintures murals del presbiteri. S’ha disposat també d’un espai per a la reflexió i el retorn dialogal per part dels visitants, convidant-los a deixar la seva impressió en una cortina d’ocells de papiroflèxia, que és alhora el logotip de l’exposició i remet a l’acció de l’Esperit Sant.
Obert a entitats i iniciatives
La intervenció s’ofereix com un espai obert a entitats i iniciatives que vulguin afegir-se al diàleg sobre l’esperança fins a la seva clausura, el 2 de febrer de 2026, les entitats interessades preguem s’adrecin a la Fundació Joan Maragall. Fins al moment ja està confirmada la trobada amb el germà Cristian de Taizé amb escoles cristianes per al dimecres 12 de novembre de 2025 i una sessió «Testimonis sobre una arquitectura per a l’esperança» per al dilluns 26 de gener de 2026 com a activitat especial del Seminari de Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall. Des de la pàgina web del Museu Diocesà de Barcelona s’anunciaran les activitats programades.