Déu, el centre de tot

Dissabte vinent, 11 de juliol, en la Solemnitat de Sant Benet, els germans Jordi Puigdevall i Xavier Caballé signaran el compromís definitiu amb la comunitat benedictina de Montserrat. Al germà Xavier, terrassenc, tècnic informàtic, aquest pas li impressiona, perquè abans d’entrar al monestir no va estar mai en una feina “més de cinc anys”; i ara és “per a tota la vida”. “Estic plenament convençut que aquest és el lloc i el grup humà al qual Déu em convida a viure”, afirma.

Per què et vas plantejar la vida monàstica?

Jo vinc d’una família que, com moltes altres, va passar de ser catòlica practicant a catòlica indiferent. Durant molts anys l’Església no em deia res. I, ves per on, he acabat essent monjo! Per a mi, la crida no va ser en cap moment concret. Vist amb el temps, sense adonar-me’n, tots les meves passes em van dur a Montserrat.

Ara ets més feliç que abans?

Abans d’entrar al monestir també tenia una vida feliç. Em relacionava amb una bona colla d’amics, que evidentment encara conservo; la feina era molt engrescadora i plantejava reptes que m’obligaven a esforçar-me… El monestir m’ha donat un sentit ple a la vida. Abans jo era el centre del meu món i ara veig com el centre de tot és Déu. Aquest és el més fort que m’ha donat la vida monàstica.

Per què vas triar Montserrat?

Montserrat ha estat la meva única experiència de vida monàstica. Jo no vaig triar pas Montserrat, sinó que –gairebé sense adonar-me- era Montserrat qui s’anava fent present en molts moments de la meva vida. Vaig conèixer alguns monjos, després vaig participar en un taller monàstic i finalment vaig voler fer la prova… fins a arribar ara a la professió, que no deixa de ser una etapa més dins d’aquest projecte que és la meva vida.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 5 de juliol