Després del Nadal, la Candelera

Aquest 2 de febrer el calendari festiu ens cita per celebrar la presentació de Jesús al Temple, una festa amb segles de tradició

31 Gen, 2019
Església de Barcelona

Fa dies que tot ha tornat a la normalitat. Els àpats són els de cada dia. Els nens ja fa  setmanes que han retornat a l’escola. La nit i el dia de Reis són ja per a ells un record llunyà. Som a la diada de la Candelera, el 2 de febrer, quaranta dies després de Nadal. Amb certa nostàlgia, anirem desfent els guarniments nadalencs. També, a poc a poc i amb molta cura, recollirem les figures del pessebre, les embolicarem amb paper tot acaronant-les i les dipositarem, amb un to quasi ritualístic, en capses, juntament amb molts records i emocions que tancarem delicadament fins l’any vinent.

Cita del caledari festiu

El 2 de febrer, la Candelera, és una data important dins el calendari festiu. De fet, és el moment en què clou el cicle nadalenc. Alhora, també és la data més primerenca en què es pot escaure l’inici del Carnaval. Però la data encara agafa més volada, ja que popularment es considera que pot ser l’inici de la primavera. La parèmia ho rebla amb aquesta dita: “Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu”. A muntanya, s’està atent  per veure si l’ós surt del cau i, per tant, es confirma l’arribada del bon temps. Així, pels volts de la Candelera és tradicional que en moltes poblacions catalanes se celebri la festa del Ball de l’Ós, encara que, actualment i per pragmatisme, la data de celebració canviï.

Arrels antigues

La festa de la Candelera té arrels molt antigues: romanes, gregues i jueves. En temps de Jesucrist, era costum que passats quaranta dies després del part, les dones anessin al temple per presentar el seu fill als sacerdots. Es tractava d’un ritual de purificació. Aquest va ser un ritus obligatori en la confessió jueva i en el qual es feia ofrena i benedicció de candeles. Els cristians el van adoptar el segle V, en temps del papa Gelasi, per commemorar la presentació de Jesús al temple i la purificació de la mare de Déu, tenint en compte que Jesús va néixer el 25 de desembre i que quaranta dies més tard, el 2 de febrer, Maria el va anar a presentar als sacerdots.

Tradició popular

El dia de la Candelera és costum portar una candela a beneir. Antigament, aquests petits ciris eren fets a casa. En canvi, ara, es reparteixen ja fets a les esglésies. També és costum fer una processó amb les candeles enceses, cosa que probablement sigui una romanalla de les processons que es feien per celebrar les Parentalies romanes. Un cop acabat aquest ritual de la llum, els fidels s’enduen les candeles a casa i les guarden. És creença popular que les candeles beneïdes el dia de la Candelera tinguin virtuts protectores. Algunes fan referència a l’arribada de la vida, altres a la mort, altres a la salut i en alguns casos també a la meteorologia.

Fins l’any vinent

Passada la Candelera, haurem d’esperar ja que la Terra completi la seva òrbita al voltant del Sol per tornar a començar el cicle, en el mateix punt en què havíem començat aquest llibre. Ara només ens queda desitjar un bon Nadal a tothom: als creients, als qui no ho són, als qui no saben si sí o si no, … En tot cas, sempre és bo trobar motius que generin moments per celebrar la vida. I encara més si el fet de celebrar-la ens fa millors a tots plegats, encara que només sigui per un quants dies. No cal que us digui com m’agradaria que aquell tòpic que diu que “Nadal sigui cada dia” fos d’obligat compliment. Una vegada més, bon Nadal a tothom!

Del llibre de la Col·lecció l’Ermità: Celebrem el Nadal d’Amadeu Carbó.
Per saber-ne més podeu consultar Edicions Morera

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)