Després del Nadal, la Candelera

Fa dies que tot ha tornat a la normalitat. Els àpats són els de cada dia. Els nens ja fa  setmanes que han retornat a l’escola. La nit i el dia de Reis són ja per a ells un record llunyà. Som a la diada de la Candelera, el 2 de febrer, quaranta dies després de Nadal. Amb certa nostàlgia, anirem desfent els guarniments nadalencs. També, a poc a poc i amb molta cura, recollirem les figures del pessebre, les embolicarem amb paper tot acaronant-les i les dipositarem, amb un to quasi ritualístic, en capses, juntament amb molts records i emocions que tancarem delicadament fins l’any vinent.

Cita del caledari festiu

El 2 de febrer, la Candelera, és una data important dins el calendari festiu. De fet, és el moment en què clou el cicle nadalenc. Alhora, també és la data més primerenca en què es pot escaure l’inici del Carnaval. Però la data encara agafa més volada, ja que popularment es considera que pot ser l’inici de la primavera. La parèmia ho rebla amb aquesta dita: “Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu”. A muntanya, s’està atent  per veure si l’ós surt del cau i, per tant, es confirma l’arribada del bon temps. Així, pels volts de la Candelera és tradicional que en moltes poblacions catalanes se celebri la festa del Ball de l’Ós, encara que, actualment i per pragmatisme, la data de celebració canviï.

Arrels antigues

La festa de la Candelera té arrels molt antigues: romanes, gregues i jueves. En temps de Jesucrist, era costum que passats quaranta dies després del part, les dones anessin al temple per presentar el seu fill als sacerdots. Es tractava d’un ritual de purificació. Aquest va ser un ritus obligatori en la confessió jueva i en el qual es feia ofrena i benedicció de candeles. Els cristians el van adoptar el segle V, en temps del papa Gelasi, per commemorar la presentació de Jesús al temple i la purificació de la mare de Déu, tenint en compte que Jesús va néixer el 25 de desembre i que quaranta dies més tard, el 2 de febrer, Maria el va anar a presentar als sacerdots.

Tradició popular

El dia de la Candelera és costum portar una candela a beneir. Antigament, aquests petits ciris eren fets a casa. En canvi, ara, es reparteixen ja fets a les esglésies. També és costum fer una processó amb les candeles enceses, cosa que probablement sigui una romanalla de les processons que es feien per celebrar les Parentalies romanes. Un cop acabat aquest ritual de la llum, els fidels s’enduen les candeles a casa i les guarden. És creença popular que les candeles beneïdes el dia de la Candelera tinguin virtuts protectores. Algunes fan referència a l’arribada de la vida, altres a la mort, altres a la salut i en alguns casos també a la meteorologia.

Fins l’any vinent

Passada la Candelera, haurem d’esperar ja que la Terra completi la seva òrbita al voltant del Sol per tornar a començar el cicle, en el mateix punt en què havíem començat aquest llibre. Ara només ens queda desitjar un bon Nadal a tothom: als creients, als qui no ho són, als qui no saben si sí o si no, … En tot cas, sempre és bo trobar motius que generin moments per celebrar la vida. I encara més si el fet de celebrar-la ens fa millors a tots plegats, encara que només sigui per un quants dies. No cal que us digui com m’agradaria que aquell tòpic que diu que “Nadal sigui cada dia” fos d’obligat compliment. Una vegada més, bon Nadal a tothom!

Del llibre de la Col·lecció l’Ermità: Celebrem el Nadal d’Amadeu Carbó.
Per saber-ne més podeu consultar Edicions Morera