Descobreix l’ou com balla

Aquest és el significat de la tradició que acull el claustre de la Catedral de Barcelona per Corpus Christi

19 Juny, 2019
Església de Barcelona

L’ou com balla és una tradició vinculada a la festa de Corpus Christi. Consisteix a col·locar un ou sobre el raig d’aigua d’una font, de manera que giravolti sense caure. La font, habitualment, es guarneix amb flors i fruites del temps. El més habitual són les cireres amb les quals es cobreix la tassa de la font, o la ginesta i els clavells.

Diferents simbologies 

La font simbolitza el Baptisme i l’ou la resurrecció de Crist -l’ou de Pasqua-. Per altra banda també es diu que l’ou blanc representa l’hòstia consagrada, mentre que la part la concavitat inferior representa la sang de Crist, el calze. Altres interpretacions apunten a la representació de la plenitud de la primavera, ja que tant l’ou, com l’aigua o l’abundor de flors són interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l’estació primaveral en plena vitalitat.

Orígens

Ens situem en els segles XIII-XIV. Tot i que el seu origen és incert, el primer lloc on es té testimoni de la col·locació de l’ou com balla és a Barcelona. Una de les teories més esteses de l’origen de la tradició el situa a Itàlia, on un frare dominic ho va veure en un petit poble, i quan es va traslladar a Barcelona proposà de fer-ho a la catedral. Segons l’historiador barceloní Ramon Nonat, el ritual es va començar a celebrar el 1440. Es dedueix d’una anotació dels llibres de comptes de l’obreria de la seu, que indica que el claustre de la catedral de Barcelona va rebre l’encàrrec d’arranjar la capella per a la diada de Corpus.

Hi ha constància que un segle després, al segle XVI, ja es feia cada any a la font del claustre de la catedral de Barcelona. Se n’encarregaven els escolans, que després d’una llarga processó de quatre o cinc hores es menjaven l’ou, les cireres i la fruita amb què s’havia decorat.

Vine a veure l’ou com balla

Aquest dimecres 19 de juny és el dia que es col·loca l’ou com balla. L’horari de visites comença a partir de les 17:00 h fins a les 19:30 h. Els propers dies 20 i 21 podran visitar el tradicional ou des de les 8:30 h del matí fins a les 19:30 h. El dissabte tindran més marge, des de les 8:30 h fins a les 20:00 h. Finalment, el darrer dia serà el dia de la caritat, 23 de juny, que podran visitar l’ou com balla per última vegada aquest any entre les 8:30 h i les 13:00 h.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

13 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)